Autorelat

Tinc un amic que quan em veu aixeca un dit i em fa un llengot. I és que té clar que som amics Ell té un amic que quan trontolla li fa de crossa  i li desembrossa l'embull trèmol de la vellesa; quan en va replè el sap escossar... Tots som amics, si es tracta d'això, per ara i encara, l'Amadeu és amic d'un amic meu...  i veient-lo jugar, segur que té molt amics. Salut Amadeu, i juga sempre!

En tot èster auè, 14 d’agost de 2017 amassats militants e simpatitzants de : CDA (Convergéncia Democratica Aranesa), Unitat d’Aran, ERC, CUP, Podem, en pòble de Les, es presents acòrden per unanimitat hèr públic eth següent manifest:  MANIFÈST DE LES  1. Aran ei un subjècte polític qu’a reconeishut per Lei eth dret a decidir (Disposicion Addicionau Prumèra dera Lei 1/2015, de 5 de hereuèr, deth regime especiau d’Aran).  2. Reconeishem e defensam no sonque eth nòste dret a decidir, senon tanben eth de toti es pòbles deth mon que le volguen exercir.  3. Observam damb preocupacion eth conflicte institucionau daurit arran dera convocatòria d’un referendum pera independéncia de Catalonha eth pròplèu 1 d’octobre de 2017.  4. Consideram que sonque exercint eth dret a vòt des ciutadans se pòt solucionar un conflicte d’aguesta naturalesa.  5. Lamentam era manca de volentat politica deth govèrn espanhòu entà facilitar era celebracion d’un referendum en març...

Dies ha que vam ser a Morar i a les platges d'arena de plata i ara en revisc el record amb la visió de les escenes de "Local Hero" (1983), una pel·licula amb fons musical dels Dire Straits i de la què, recordo, m'impressionaren les escenes i l'entorn màgic que es crea durant una aurora boreal en un poble costaner de les Highlands amb els ulls a les Hèbrides El film el trobareu perfectament referenciat a l' IMDB . Jo només sé que em va encaterinar i que la música del Mark Knopfler i els Dire Straits a través d'una aurora boreal és una experiència que fa de bon compartir. Aquí queda el trailer. Si aconseguiu la peli sencera, no ho dubteu, val la pena d'aturar-s'hi.

Un acte senzill: hem sabut que a port hi arriba peix. En Marc ha anat a passejar el gossos. Érem a fora del Marine fumant i ens ha demanat una bossa. La Txell ha tret d'un calaix una bossa del coop. Mentre fèiem manyocs al Shadow i la Velvet, - el gossos gegants de la Nancy, que aquests dies són a dispesa de la Txell i en Marc-,  en Marc s'ha amagat aquella. bossa a l'infern. He pensat que era per a les shits de merda. Hem parlat del weather,,-ves de que vols parlar a la lane del Marine de Mallaig! hehehe!,- en Marc és dels que riuen sorneguers amb la boca una mica de reüll., aquest noi té uns ulls que quan riuen desperten les fogoses maragdes i les guspires d'or de l'ull cèltic... una mena de lluïssor com la que feia aquest bé de déu de sardines que acaba de pescar a la ribera sota molls, una tarda que les orques han penetrat al Canal de les Hèbrides; i els bancs de sardinals entren a port;  i tot Mallaig belluga!! i les bosses del coop també!!

La mar baixa ofereix terrasses i balcons entre alguers humits, xops de crustacis. L'arena cruix sota els trepigs i la mar s'olora en la vida estesa i mústia que mostra un fons inànime en l'absència del besabraç de  l'aigua. Morar té aquesta llum de plata, fa irisar tot el que l'envolta, des de les fosses del loch l'esperit de Morag ressurgirà i es precipitarà a la mar oberta. Morag, la bèstia, tornarà altre cop al fons del mar.

Pensant en el meu amic Eugeni Aroza, aka, Eugeni Murakami :) Ara l'altre dia es va sublimar això de formar part amb un equip de companys de la ràdio en una caminada de 25 hores, col·lectiva i solidària. Ho tinc molt recent i estic en explosió encara, però compilo imatges per refer-ho mentalment... La ceba era dura i ha costat d'arrencar, però finalment n'hi ha hagut a l'amanida

Un any més s'obre al passatge al miracle de la flor. Benvingut sia l'abril.