Adéu ramipril 10 mg /dia, me'n vaig a cercar carícies


Benvolgudes doctores saberudes,

Ja fa cosa d'un mes que he deixat de prendre el medicament per la hipertensió i he d'explicar que definitivament, em sembla, he localitzat la causa i el motiu de l'astènia generalitzada i el desànim que m'han acompanyat durant els anys què l'he estat prenent. Molts anys diagnosticat de depressió de merda; val a dir que, -per part meva si més no, o també de la metgesa-, banalitzant, ingènuament i primera, l'efecte secundari que queda clarament definit en el prospecte informatiu que acompanya la presentació envasada en butllofes del medicament funest...

He de dir que no ha estat una decisió presa a la babalà o de qualsevol manera. Des de finals de l'estiu passat  estic treballant en la millora del meu rendiment corporal i mental d'una manera intensiva. A banda de la dieta alimentària hipocalòrica, he estat preparant-me des de l'octubre per a una caminada de 25 hores que vaig fer l'1 d'abril. He canviat força físicament, peso 15 quilos menys i faig una vida saludablement prou activa, penso que he assumit bons hàbits alimentaris i m'hi acomodo plausiblement i forçosa, i més d'ençà què sé que funciono amb coronàries biòniques..

Des de les 11:37 del 20151022 que duc incorporada la instalació de dos Stents  coronaris i encara en sóc portador, -també incorporo entre els meus complement forçosos per a fer vida social, una tarja amb el codi de les peces emès per la Boston Scientific SYNERGY Tm-, que em va implantar un cirurgià escafandrista tot remenant un joystick , i tot ell protegit amb un davantal de plom com la manta amb que em cobriren a mi, llarga fins als ulls...des de més enllà dels peus.

Han estat uns anys durs els de la maduresa. Matar l'adolescent rabiós que creies conèixer no és gens fàcil. S'escapoleix a la primera de canvi i s'entafora al cau més profund i inabastable del teu bull mental en una aclucada d'ull. El molt malparit encara se't presenta darrera una calada de quif sempre furtiva i reconeguda com a dependència marcada per la mancança d'una carícia de pell aliena...
Vet aquí com ha estat la meva entrada a la maduresa,  una etapa marcada per la manca de carícies de pells alienes...  molt de quif, massa de quif...

Pells alienes, permeteu-me que em presenti: sóc un ésser mancat de vosaltres que es remou en la pròpia consciencia i rau en identificar-vos com a possible solució d'una dependència... com ho veieu?
Ara em reconec més maduret, perquè identifico les pròpies mancances,  i el meu pensament crèdul em diu que en endavant sempre em caldrà treballar per aconseguir carícies de pell.
Són els avantatges de viure en aquest món meravellós que per cert comparteixo feliçment amb pells alienes presents i espero, crèdulament i amb certesa, futures.
Adéu ramipril! Vinguin carícies, si us plau, per força i de pell aliena, sempre més.


Comentaris