Autorelat

Aquest vespre unes corrandes, en el casament, farem. Una estona divertida segur que la passarem Nosaltres som la família i us hem vingut a explicar La història d’aquestes noies que fa poc es van casar De petites apuntaven que aquí ja hi hauria joc Si la Mar jugava a nines, la Jordina a cavall fort. Totes les ninetes creixen i en edat de treballar al menjador d’una escola el destí les va ajuntar I recordo aquell migdia... al sortir del menjador... La Jordina se li acosta... i la mar li fa un Petó! Fou després de la besada que van agradar-se molt I se’n van anar a fer birres per esbombar-ho a tothom Ves per on, jo a tu et tinc vista... i no se dir-te de què... Ah! Ets aquella de la moto!! la que viu al meu carrer!! Osti tu si som veïnes!com és que no ens haviem vist? Vine a viure a casa meva i ens estalviem un pis     Ja fa temps que viuen juntes i van fent camí pel món I sabent que tant s’estimen ho han de compartir amb tothom ...

Avui divendres 15 de juny, a la Casa de les Altures, seu del Consell Municipal del Districte d'Horta-Guinardó, de l'Ajuntament de Barcelona, han cosignat el seu matrimoni civil la Jordina Rossell Roig i la Mar Mamano Grande. La cerimònia ha estat oficiada per la Regidora de l'Ajuntament, Sra. Montserrat Ballarin a les 17 h. i han actuat com a Testimonis la Maria Calvet, amiga de la Jordina, i la Mercè Trillo, àvia de la Mar. En acabat hem anat tots plegats al Mas Guinardó a fer un berenar i hem aprofitat per a fer coneixènces entre els familiars d'ambdues contractants del matrimoni avui endegat. El proper dissabte dia 23 de juny, revetlla de Sant Joan, es celebrarà la notícia de forma escaient a Can Sans de Viladesens, Alt Empordà, on hi preveiem la concentració de més familiars i amics, fins a 140, que compartirem la celebració de l'esdeveniment. No erem prous i hem volgut ser més, tinc un família que creix...

- Ara tinc un blanc... - com se deia aquell?... - Recordes quan parlàvem de tot i tot seguit? Vigila sempre. Quan arribes a  i cerques les paraules abduïdes en l'obscuritat dels d'això i els d'allò; aquests assassins indeterminants dels mots concrets que bé has sentit a dir, llegit i enraonat tota la vida... Te n'adones de les teves absències i veus per un moment aquell enterboliment, aquella grisor, aquella dispersió en un no res de la teva pròpia consciència, el no control, el forat negre dels embulls, l'aparició de les regressions, la irritabilitat malgrat l'empatia sincera envers els propers... Forats negres als embulls; si els detectes, comença a córrer ...