Autorelat

À N I M     C A M P I O N S !!!!

Carles Benavent : baix.  Roger Mas : piano. Roger Blàvia : bateria Bebyne Records, 2011 "Un, dos, tres"  és una obra de cruïlla musical; lloc de trobada de cultures molt diferents, però comunicades sempre pel jazz i pel flamenc. La història musical de Carles Benavent començà l’any 1968 amb un primer grup anomenat Crack que es convertiría més tard en  Maquina! ; després vindrien  Música Urbana ,  Kitflus ,  Max Sunyer ,  Paco de Lucia ,  Camarón ,  Chick Corea ,  Jorge Pardo ,  Don Alias,   Miles Davis , entre molts d’altres. En són testimoni  un bon rastre de discos propis (el primerl’any 1983), i milers de col•laboracions en estudi i en directes comercialitzats Carles Benavent diu d’aquest projecte que ara presenta:   “Penso que un artista mai està segur del que sortirà del seu treball. Hi ha un aire, això sí, intuïcions, esboços i, evidentment, en el nostre cas la sort d’entendre’ns...

tocar de peus a terra escoltar la respiració seguir-la, perseguir-la, acompanyar-la convertir-la en un fil conduir aquest fil de baix a dalt del nostre cos i resseguir-lo, adobar-lo, estimar-lo, agrair-lo i acomiadar aquest bell instant de tu mateix amb els demés xòésestupend!

"Prometo escribiros, pañuelos que se pierden en el horizonte, risas que palidecen, rostros que caen sin peso sobre la hierba húmeda, donde las arañas tejen ahora sus azules telas. En la casa del bosque crujen, de noche, las viejas maderas, el viento agita raídos cortinajes, entra sólo la luna a través de las grietas. Los espejos silenciosos, ahora, qué grotescos, envenenados peines, manzanas, maleficios, qué olor a cerrado, ahora, qué grotescos. Os echaré de menos, nunca os olvidaré. Pañuelos que se pierden en el horizonte. A lo lejos se oyen golpes secos, uno tras otro los árboles se derrumban. Está en venta el jardín de los cerezos."

Dammi la mano e danzeremo Dammi la mano e mi amerai come un solo fior saremo come un solo fiore e niente più. Lo stesso verso canteremo allo stesso passo danzerai Come una spiga onduleremo come una spiga e niente più. Tu chiami rosa e io speranza ma il tuo nome dimenticherai perchè saremo una danza sulla collina e niente più . Adaptació a la llengua italiana d’un poema original en espanyol de Gabriela Mistral. Escriptora i poetessa  Xilena. Premi Nobel de literatura l’any 1945.