"Prometo escribiros, pañuelos que se pierden en el horizonte, risas que palidecen, rostros que caen sin peso sobre la hierba húmeda, donde las arañas tejen ahora sus azules telas. En la casa del bosque crujen, de noche, las viejas maderas, el viento agita raídos cortinajes, entra sólo la luna a través de las grietas. Los espejos silenciosos, ahora, qué grotescos, envenenados peines, manzanas, maleficios, qué olor a cerrado, ahora, qué grotescos. Os echaré de menos, nunca os olvidaré. Pañuelos que se pierden en el horizonte. A lo lejos se oyen golpes secos, uno tras otro los árboles se derrumban. Está en venta el jardín de los cerezos."
Subscriure's a:
Comentaris del missatge (Atom)
La biomimètica es fonamenta en la imitació d’elements naturals per donar noves solucions a problemes, reptes i desafiaments humans. Ens serv...
-
Vas triar arbúcies i no hi vas voler renunciar, t'hi vas quedar. L'oratge va regalar-nos la posta del dia que ja no hi eres, i vam f...
-
La biomimètica es fonamenta en la imitació d’elements naturals per donar noves solucions a problemes, reptes i desafiaments humans. Ens serv...
-
Jon Idigoras, allà on siguis, reposa i contempla com la raó sempre ha estat amb nosaltres... Tant de bo algú ens pugui explicar ben aviat la...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada