Totus filiÏs meus

Sincerament...

Volia parlar amb vosaltres i no sabia com fer-ho...

Una pregunta, amb tot l’amor...

Preferiu que ho portem bé o malament?

(....)

Fins ara, darrerament, sobretot, ho he estat fent malament amb vosaltres...

Vull dir-vos que em sembla bé tot el que esteu fent, he estat massa intransigent, potser per les meves pors...

Si  per vosaltres,  la vostra forma de fer, que jo sovint he considerat com una irresponsabilitat, és el que necessiteu perquè ho creieu, jo ho respecto.

Per tant, com que us respecto, no m’importa ja si aneu amb bona gent o dolenta, o si us feu malbé el cos, o no, o si estudieu, o no... perquè crec que vosaltres ja sou responsables dels vostres actes, dels vostres èxits i també dels vostres errors, com ho som tots, dels nostres propis èxits i dels nostres propis errors.

I ara envoleu-vos tal com m’heu vist fer, salteu, balleu, rieu i viviu tal com tots provem de fer. Benvinguts a la meva lluita... perquè vosaltres formeu part dels meus èxits, i sou vida de la meva vida.

GRÀCIES AMORS MEUS.