BLUES EN SORD: "L'amazona nua" Errnst Ludwig Kirchner (1880 - 1938)
Apallissa la llana amb el vergançó tendre,
la fa estarrufar i voleiar amb desfici.
Damunt la prada esponjosa,
una pell sobtada d'aire fresc, es deixa palpar pels brins
mentre un suau borrissol es mostra a l'astre radiant
recercant-ne l'escalf
i deixant-se besar
molsudament,
i golut de llum.
Un buf calent encerta justament la tosca pelfa que es retira
i una flor exhali a l'alè càlid del desig que es deixata en
fluix.
Flaire de sexe envaeix narius.
Desvetlla mans com a papallones,
amb dits juganers, pessigollejant els pètals.
Sadollant en nèctar.
L'amazona nua panteixa en la frescor de l'herba,
els ulls closos, el
desig confortat.
L'enter desbridat etziba cosses al vent,
alça el musell i renilla. Gaudeix.
De dalt estant vetlla la sitja quieta,
el gra destriat de la
palla.
Les cigales il·lustren sonores, el tedi.
Sens parar esment, el vergançó a la llana torna a etzibar
un
i altre cop; al passat, al futur, al present que l'envolta.
Comentaris