Incidint el cel seré els canyars remuguen, hora de pas del
terral nocturn. Altiva, fredament superba en la teva solitud, i atenta tothora
deIs senyals invisibles, t'he tornat a veure neta i brillant saludant les
estelades, quan se'n van, a l'hora quieta. Calmosa, ni un moviment fora del
vent, nua i gelada fent l'amor amb les onades, frec a frec. Vell terral
clivella pells. Cop de mar ve i se'ns emporta l, més enllà, soc tu i ets jo.
Nus sota l'aigua que estels emmiralla, d'espurnes a milers fem l’embolcall.
Filtre d'amor, dolça polpa de sina, esgarrifança, bes, música i ball.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada