BLUES EN SORD : Octubre

No és un verger del Sud, aquí hi plou més sovint,

tot i que el ploure també es fa esperar.

Hi ha una terrassa per damunt les palmeres i els teulats.

La pluja es deixa sentir pessigollejant els vidres.

Tornen els cels d'octubre i, un cop més,

es tanquen les voltes dels anys

que empenyen i avancen,

però que sempre tornen.

Esdevé la nostàlgia de l'escalf

d'allò que passà i fou estimable.

Tramunten records per damunt el present,

i l'envolten, i s'hi abracen.

Riuen i ploren, s'ennueguen, tossen, i ballen.

La dansa del record i el retrobat present.

El xipolleig de l'aigua hi posa tonades.

Novament, la pluja besa els vidres.

Em porta, l'octubre, la fi de l'anell.

Se'n va, ha passat, i altra volta s'enfila

cap a un nou octubre. Cels tardorencs.

Pluja d’octubres de llargues vesprades,

de jocs i baralles i allò d'anar fent.

D'amors i d'enganys, de morts i de vides.

De sabers de sempre i de no saber res.

I ,hola, com va? i, Com prova la vida?

Ja veus..., jo m'enyoro. I tu?

Encara hi sents?

Dorm dolç  amor meu i respon-me amb els somnis

demà, quan et llevis, hi haurà sol rogent