9 de febrer. La traça de la sortida

El nostre sostre d'avui han estat els 358 m. però el desnivell acumulat ha estat de 603 metres de pujada i 837 metres de baixada, hem caminat gairebé 18 quilòmetres i... estem cansats.

- Sí noi, quin cruiximent -, però quin aniversari més feliç que he tingut, com pocs, i gràcies a vosaltres. Us ho havia de dir; gràcies pel dia d'avui, i per tots els dies que de ben segur trobarem per compartir vides, cosa que deu ser una bona definició del què vol dir conviure.

Amb salut i alegria mireu-vos el wikiloc amb la traça de la sortida.

Heu tingut sort de que jo avui anava caminant, perquè us heu estalviat tot el meu repapieig sobre les merles, mallerengues blaves, pinsans, estornells, gavians, tudons, tórtores turques, mallerengues carboneres, tallarols, verdums i fins i tot un bernat pescaire que com haureu observat he silenciat.

Estic impressionat, perquè en tot el dia només se m'ha escapat que havia vist un tallarol, Cosa de la qual tothom se n'ha estalviat comentar res. Entre altres coses, suposo, perquè teníem prou feina a caminar i respirar. El detall còmic ha sigut quan hem decidit de provar de fer un esprint per ser a Sant Gervasi a les 12. Ha estat un bon intent.... Atenció! aparteu les criatures!! quinquagenaris a velocitat de creuer vists a Collcerola!!! 

Per cert Josep, aquí hi ha la ressenya del tractat d'en Celestí Barallat sobre botànica funerària, aquell del què hem xerrat allà mentre fèiem la carretera aquesta de les aigües sulfuroses, de fit a fit. Una mostra de la petja del gènere gòtic de la literatura europea del XIX, sobre la visió del món de Tànatos, en la societat moderna i endreçada dels cementiris del segle XX. En Celesti Barallat, entre altres coses, n'era tant d'endreçat, que fins i tot va morir el dia dels difunts.

Extrec de la xarxa, per revelar l'interès del personatge a les qui no éreu a la conversa, aquest esment:

"Es el autor de otras obras como Las plantas no comestibles de los cementerios (1889), Poemas fúnebres en la lontananza (1890), Shakespeare y Moratín ante la fosa (1896) o La belleza mortuoria (1901), una lista que deja claro su fascinación por el mundo de la necrópolis."