Expectatives, és a dir, tinc cuques.

Ara d'aquí una estona, la Montserrat acabarà de baixar de Vic amb els seu trastomòbil, i emprendrem cami a Masllorenç amb el nostre. Avui anem a dormir a casa la Núria i en Jaume, serà l'última vegada en aquesta. La Núria m'ho ha d'acabar d'explicar però,. sembla que han de marxar de la casa que tot just fa un any van habitar. Problemes amb la construcció que la fan perillosa, sembla. Sobretot la part de dalt que es va autoconstruir el propietari.

A banda de misèries domèstiques això d'anar al Baix Penedès m'il·lusiona, ara som a febrer avançat i els darrers dies han estat un regal de primavera avançada. Pots comptar que la vegetació se'n ressent i el Montmell és un esclat de vida. Molt bones expectatives llunàtiques i moltes abraçades allà on arriben els meus braços des d'aquesta terra admirable que m'estima, ho sé, tant com més me l'estimo jo. I quin goig tan gran el tenir germanes...