FEMBRES : Berta

Somnia difícilment un futur ja fa temps que ha caigut al pou dels insondables. Beu lentament un Bloody Mary, preparat amb mala gana.

Per a en Jaume cada dia és dilluns.

Sap que no vindrà, tanmateix, espera. En Jaume cantusseja Conte cansadament mentre renta copes desensucrades.

Al fons tres homes en una taula quadren una jornada de vendes mai prou satisfactoria...

Perqué coi no li havia dit que era casat? Perqué carall aixó havia de ser un problema?

No ha donat mai a entendre que pretengués una relació exclusiva.

Mai ha entes la fidelitat en aquests termes, potser tampoc han parlat mai de fidelitat.

Molts homes creuen que la seva necessitat de mantenir més d'una relació els és única. Berta sap que no és veritat, ella sap de moltes dones com ella que accepten i fan ús normalment de les relacions múltiples. Abans i després de la Síndrome.

El vent bat les portes del Caracciolo i en fa cedir les frontisses, l'aire humit i calent esqueixa l'ambient condicionat i una bafarada passeja damunt les primeres taules i fa estrebar els cortinatges, En Jaume s'apressa a tancar de nou la porta que assegura amb un baldó,

- Saps que l'estic esperant

- Mira noia, ja trucara -i afegeix, sorneguer amb un mig somriure d'esparver, si ve.

- De tota manera tanquem d'aquí a deu minuts o sigui que per molt que vingui, haureu d’anar fent via, ( es dirigeix als del fons).

- Ep! vosaltres, ja podeu anar recollint que demà hi hem de tornar, tanco d'aquí a cinc minuts.

- Que no eren deu?, Berta fixa la seva cara burleta en el vell cambrer, que sense dir res la mira, somriu i respon llançant-se l'eixugamà sobre l'espatlla. Arrossegant els peus exagerant camina cap al darrera la barra per a cercar l'abastador de la porta corretera.

La nit és calenta. Al carrer buit hi ressonen els cants llunyans dels embriacs de cap al port.

No ha vingut.

S'atura a la cantonada i dessota la farola obre la bossa i hi remena cercant el moneder.

Baralles de gats sota els cotxes aparcats.

Pren un taxi a la parada de l'avinguda....