Somnia difícilment un futur ja fa
temps que ha caigut al pou dels insondables. Beu lentament un Bloody Mary,
preparat amb mala gana.
Per a en Jaume cada dia és dilluns.
Sap que no vindrà, tanmateix, espera. En
Jaume cantusseja Conte cansadament mentre renta copes desensucrades.
Al fons tres homes en una taula quadren
una jornada de vendes mai prou satisfactoria...
Perqué coi no li havia dit que era
casat? Perqué carall aixó havia de ser un problema?
No ha donat mai a entendre que
pretengués una relació exclusiva.
Mai ha entes la fidelitat en aquests
termes, potser tampoc han parlat mai de fidelitat.
Molts homes creuen que la seva
necessitat de mantenir més d'una relació els és única. Berta sap que no és
veritat, ella sap de moltes dones com ella que accepten i fan ús normalment de
les relacions múltiples. Abans i després de la Síndrome.
El vent bat les portes del Caracciolo i
en fa cedir les frontisses, l'aire humit i calent esqueixa l'ambient
condicionat i una bafarada passeja damunt les primeres taules i fa estrebar els
cortinatges, En Jaume s'apressa a tancar de nou la porta que assegura amb un
baldó,
- Saps que l'estic esperant
- Mira noia, ja trucara -i afegeix, sorneguer
amb un mig somriure d'esparver, si ve.
- De tota manera tanquem d'aquí a deu
minuts o sigui que per molt que vingui, haureu d’anar fent via, ( es dirigeix
als del fons).
- Ep! vosaltres, ja podeu anar recollint
que demà hi hem de tornar, tanco d'aquí a cinc minuts.
- Que no eren deu?, Berta fixa la seva
cara burleta en el vell cambrer, que sense dir res la mira, somriu i respon llançant-se
l'eixugamà sobre l'espatlla. Arrossegant els peus exagerant camina cap al
darrera la barra per a cercar l'abastador de la porta corretera.
La nit és calenta. Al carrer buit hi
ressonen els cants llunyans dels embriacs de cap al port.
No ha vingut.
S'atura a la cantonada i dessota la
farola obre la bossa i hi remena cercant el moneder.
Baralles de gats sota els cotxes
aparcats.
Pren un taxi a la parada de
l'avinguda....
Comentaris