FEMBRES : Roser
-Hiiiiii! s'ha ficat a dins el piano!
Aaaahl Corre! Quina angúnia! Corre, vols? Agafa una escombra i vine, merdal És
a dins el piano et dic! Fes el favor, rápid! Ara ja el tenim! Es pot saber que
fas? Vine et dic, refotre!
L'ofidi sibila, es posa dret i tentineja
oscilant. La noia, potent, l'abraça aterrada per l'espatlla i li encercla el
coll amb els seus bracos, un borrissol de pell de préssec sota les orelles li
engega un calfred per l'espinada, reacciona ventant-li una empenta i
apartant-la del rèptil. Amb cara de no saber com, es troba l'atiador del foc
de la llar a la ma dreta, venta un cop a la bestia que espetega contra el mur
del temple deixant-hi, rebentada, esquitxos de sang violácia. Definitivament
morta, als peus de la imatge del bou sagrat, en el racó més extrem. Es gira vers la noia, potent, de pell de
préssec rera l'orella.... i sent la sacsejada d'algú que el remou prement-li
les espatlles...
-És a dins el piano! De pressa!
desperta! que ho rossegará tot! alçat del llit carall! Hiiiiiiaaa!!!!
El cervell retrona dins un cap
constrenyit per la sequedat d'una nit alcohólica, el xiscle fa mal, molt de
mal. S'alca d'un bot i fugint de la Roser i la seva cridòria s'endinsa en el
passadís que acaba en el menjador. Tanca la porta d'un cop de peu. Obre la tapa
superior del piano amb un moviment brusc, la sorpresa serveix per a guanyar el
temps necessari per veure la cua d'un ratolí movent-se en un raconet de l'interior.
Pres del mal de cap, tanca novament la tapa del piano i s'asseu al tamboret
disposat a tocar.
Comenca amb la remor greu i ronca de la
seva esquerra i acte seguit engega els trets, a la manera de Chico Marx, cap a
les notes més agudes. El seu acte esdevé dolorós ha de matar el ratolí per cruel ressonància.
Amb l'ajut de l'atiador enforquilla un
cadáver de ratolí al fons d'un piano. Alça el brac i el llença al caliu. No
serà més que cendra.
Endut per l'empenta cau ajagut al chesslongue que hi ha front de la llar, s'hi remou. La Roser porta café, -Ja l'has tret?
Esta palplantada al mig de la sala amb la safata a les mans,
- I tú? la estàs més tranquila?
Deixa la safata al bufet i camina envers ell, s'hi abraona, l'abrça i l'acaricia fins que escampant un borrisol de pell de préssec rera l'orella per tot el
seu camp de visió, uns llavis molsuts li ocupen la boca i un membre retráctil
li escura la gola.
Comentaris