BLUES EN SORD : Cala Torta

A la riba de còdols treballats per una mar famolenca,

que mastega història i en vessa escumosa i delitosa

engolidora d'espardenyes orfes i enormes,

per ara,

el teu consol, la teva por de fer-te gran

i la teva illa feta d'infantesa, tendra vida innocent, 

captivadora imberbe i sempre acompanyada pell salina del teu rostre

frec de llavis tacte suau vitel·la, i abraçada mà de de dits creuats,

cabana de repòs al final de l'aventura d'estimar,

perquè m'agrades i et despullo i em despulles

i ens vestim amb la pell mútua

i esclaten al cel focs d’artifici aliens a la nostra desfeta

essència compartida de mascles animals de vida plena... 

per sempre més aquell moment de dolç

encontre als nostres cossos, cicatriu

per al secret dels contemporanis espontanis

intrigats que mai sabran

perquè tu i jo som una sola pedra

treballada per l'onatge i l’oratge d'una riba marinera mil·lenària, 

d'una mar grisa i brava que engull espardenyes orfes i mescalines.