A la riba de còdols treballats per una mar famolenca,
que
mastega història i en vessa escumosa i delitosa
engolidora d'espardenyes orfes
i enormes,
per ara,
el teu consol, la teva por de fer-te gran
i la teva illa
feta d'infantesa, tendra vida innocent,
captivadora imberbe i sempre
acompanyada pell salina del teu rostre
frec de llavis tacte suau vitel·la, i
abraçada mà de de dits creuats,
cabana de repòs al final de l'aventura
d'estimar,
perquè m'agrades i et despullo i em despulles
i ens vestim amb la
pell mútua
i esclaten al cel focs d’artifici aliens a la nostra desfeta
essència compartida de mascles animals de vida plena...
per sempre més aquell moment de dolç
encontre
als nostres cossos, cicatriu
per al secret dels contemporanis espontanis
intrigats que mai sabran
perquè tu i jo som una sola pedra
treballada per l'onatge
i l’oratge d'una riba marinera mil·lenària,
d'una mar grisa i brava que engull espardenyes
orfes i mescalines.
Comentaris