BLUES EN SORD : Potser això meu és paranoia

D'una política de fets consumats en diuen solució forçosa.

Una Inoperància ben planificada es tradueix per execució directa idea-fet.

Mentrestant, tot queda igual i es ben normal l, tal com cal,

el calendari avança, electoral, amb un proverbi xinès per a cada dia.

N'he vist brillant dalt de tot d'un cimbori

dient a per tots que l'havíem errat, i no hi ha altra volta,

anem-ho pensant.

N'he vist passejant pel costat salvatge,
quan no quedaven cors per entristir,

voravia greixosa i molta tifa de gos ensopit,

fent cas omís als semàfors daltonics, 
tuf de gintònic i escocès aigualit.

N'he vist rient aixafant a les iaies

fent llufar calces, amb pals a les mans

increpant putes a les cantonades,

mastegant negres i estripant fanals*.

Tanmateix però, estic de sort: Potser això meu és paranoia,

Deixaré vendre'm, per quatre dites,
ben dites, quan trobi un psicòtic que em faci el pes.

* Potser al gús encara recorda en una crisi d'aquestes en que es va donar sortida a una moviment entre indigents que consistiaa a donar a cnavi "la farola" una peròdic elaborat per ells mateixos