BLUES EN SORD : L'entrelluc

Si sabessis, oh amic, les voltes que he hagut de donar

evitant l'embús d'aquesta ment recargolada que em sotja,

fins arribar al clar moment de l'encís, sempre anhelat,
quan derruint l'urc que emmurallava ma essència,

he vist la flor que m'empeny a sobreviure malgrat tot.

Si ho sabessis, oh amic pacient, potser no em caldria ara d'obrar com a artesà de paraules
recercant la bellesa d'uns versos que allibero per deixar empremta, subtil,
d'aquesta troballa interior que tant i tant rescabalava el meu estar,

per oferir-te quelcom més que una vida.

Si ho sabessis, oh amic. Pres de mi mateix he sobreviscut fins que l'he ullada:
fresca, tendra, miralls de rosada en vestit vellutat,
de joiells despresa, de naixença humil.

Més son brillar vela el desig més fastuós l, altrament, desvetlla l'anhel de proïsme.
D'aleshores visc, oh amic.

Si sabessis, oh amic, quin sentiment somou el boc en retrobar els ramats tan enyorats,
veient la fi de tants viaranys voraginosos, en ser perdut.

Quina joia l'entrelluc. Quin lai tan dolç a mes oïdes