BLUES EN SORD : So de campanes

Alça't i mira enllà home de l'urbs,

veuràs l'horitzó colgat d'un gris que destila escuma com un llibre tancat que ofereix el seu saber, per a qui el desvetlli.

Una espècie desoïda i aniquilada pel no res, una quimèrica delícia rural que potser va existir, però res en resta.

Àcidament, desgrana les teves virtuts sobre el caos i com a demiürg endreça'l en so de campanes: fosques, gegants, superbes, il·lustres:

Ruralia mor, visca Ruràlia!

Escampa els seus fruits germà de l'urbs, 

que com tu, enyoren un no res,

un inexistent record

en un inexistent paisatge.