Autorelat

El vaig llegir i el vaig somniar, anys després el vaig veure en un pel·lícula, ara encara uns anys més tard, el tinc aquí al davant... i sí, quina cosa més gran... tens tota la raó Harry.

Has deixat Glasgow al matí, avui anem a Edinburg però voltem per la terra baixa escocesa i olorem l'aigua gèlida d'aquestes terres molles. En aquestes terres, les Goges canvien de llengua i de nom. Adquireixen dons i virtuts metamòrfiques... Aquí hi habiten les Kelpies, que són criatures espirituals que poden adoptar l'aparença d'un gran èquid, i fins i tot poden arribar a assolir l'aparença humana. D'aquest éssers mitològics, associats sempre al devenir i el llampegueig de l'aigua, se n'ha intentat la representació des del temps dels Pictes; -hi ha testimonis de representació d'una Kelpie a la pedra de Maiden, a Aberdeenshire, cap a l'est d'Alba -; però sens dubte, les que van passar a formar part de l'imaginari global són les Kelpies del romanticisme, les fantàstiques representacions pictòriques dels segles XIX i XX, que les despullaren a pinzellades fins a deixar-les ser autèntiques dones nues. Dels retrats romàntics de les Kelpies ...

Avui a Inverness només hi fa quatre sota zero, el riu flueix sota una sola de glaç irregular però prou gruixuda. La broma espessa i gebradora no permet d'alçar gaire el musell, tampoc la vista. Tot oscil·la entre grisos i blancs i l'instint ens porta a l'acotament i l'arrupiment contra el fred. A l'estiu la cosa era ben diferent... 25th, august, 2017 Gaudim d'uns deliciosos setze graus i a Ness Islands tot és verdor i punts florals, i remor d'aigua a tots els racons minerals. L'encert de Ness Islands és aquest itinerari fastuós entre elegants faigs i  sequoies centenàries, i els ponts i palanques que ens ajuden a jugar a fer l'arxipèlag. El Ness arriba abundós i potent als seu final i les illes fan de presa natural abans del delta. Inverness s'alça enturonat vora al devessall del riu cap al Mar del Nord i l'Atlàntic, el riu que a l'hivern flueix en glaç sovint hi mor de fred abans d'arribar al mar. A les ribes de les illes del Ne...

El 1918 coincideix amb Joan Miró, amb Emili Eroles, Joaquim Folguera i amb Joaquim Torres Garcia dirigint l'edició de l'únic número d'"Arc Voltaic". Torres Garcia hi publica el seu manifest Art Evolution en Francès i en Italià La seva divisa obria portes al realisme i al pragmatisme noucentista que es desenvolupava paral·lelament i proper Arte-Evoluzione L´arte deve essere qualcosa di concorde col corso della vida.Perció di deve essere evoluzionisti.Non dobbiamo ammetter nulla che non sia evoluzione. in tutte le nostre opere deve realizzarsi un processo evolutivo sopra di nou stessi. Non ci sará mai possible di avere una manera invariabile, ne ammettere la instituzione di scuole é neanche di avere un criterio se questo deve esser basato su qulcosa d´immobile. che serva di termine ó di ponto di comparazione.In ogni caso, il nostro criterio deve evolvere constantemente. Posti casí su questa naturale via evolutiva, il nostro compito deve consistere solamente nel...