Has deixat Glasgow al matí, avui anem a Edinburg però voltem per la terra baixa escocesa i olorem l'aigua gèlida d'aquestes terres molles. En aquestes terres, les Goges canvien de llengua i de nom. Adquireixen dons i virtuts metamòrfiques...
Aquí hi habiten les Kelpies, que són criatures espirituals que poden adoptar l'aparença d'un gran èquid, i fins i tot poden arribar a assolir l'aparença humana.
D'aquest éssers mitològics, associats sempre al devenir i el llampegueig de l'aigua, se n'ha intentat la representació des del temps dels Pictes; -hi ha testimonis de representació d'una Kelpie a la pedra de Maiden, a Aberdeenshire, cap a l'est d'Alba -; però sens dubte, les que van passar a formar part de l'imaginari global són les Kelpies del romanticisme, les fantàstiques representacions pictòriques dels segles XIX i XX, que les despullaren a pinzellades fins a deixar-les ser autèntiques dones nues.
Dels retrats romàntics de les Kelpies cal destacar sobretot els entorns naturals de les figures...
Són realment espectaculars, talment els rierols garrotxíns de pintors catalans coetanis; els germans Vayreda, d'Olot, per exemple. En el seu cas, els traïa el pudor tèxtil imaginat, que no real i això es confirma per l'aparença, per l'ordre i la disposició dels acabats. Les bugaderes dels Vayreda van ser pintades a quatre mans entre en Marian i en Joaquim, i si seguissim la traça ves a saber si no ens trobaríem que el que pintava l'un, ho vestia l'altre...
Tanmateix la iconografia i l'escola Escocesa era estilísticament i ideològica, més avançada que la d'Olot i sens dubte molt més oberta i cosmopolita que la de la Catalunya interior pre cohetània. N'hem vist proves prou evidents.
Vet aquí que cent anys després d'aquell desvestiment imaginari de les Kelpie; al segle XXI, Andy Scott, escultor escocès amb obra pública monumental arreu del món, ha tornat als seus orígens la representació d'aquests éssers mítics, i ho ha fet amb detenció i entreteniment absolut per deixatar la seva idea d'aquest esperit metamòrfic sobre l'aigua dels canals de Falkirk, Aquí al bell mig, entre encluses.
És el monument central del l'Helix Project, un macro projecte urbanístic que persegueix la recuperació dels canals navegables d'Escòcia.... val a dir que per profit de molts aliens, començant per mi, que m'ho miro des de la passarel·la.
La representació dels Kelpies d'Andy Scott, són dos immensos caps de cavall de 30 metres d'alçada que demarquen l'entrada al canal de Forth and Clyde.
Les Kelpies tornen a ser eugues, i l'any que ve és l'any xinès del gos.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Aquí hi habiten les Kelpies, que són criatures espirituals que poden adoptar l'aparença d'un gran èquid, i fins i tot poden arribar a assolir l'aparença humana.
D'aquest éssers mitològics, associats sempre al devenir i el llampegueig de l'aigua, se n'ha intentat la representació des del temps dels Pictes; -hi ha testimonis de representació d'una Kelpie a la pedra de Maiden, a Aberdeenshire, cap a l'est d'Alba -; però sens dubte, les que van passar a formar part de l'imaginari global són les Kelpies del romanticisme, les fantàstiques representacions pictòriques dels segles XIX i XX, que les despullaren a pinzellades fins a deixar-les ser autèntiques dones nues.
Dels retrats romàntics de les Kelpies cal destacar sobretot els entorns naturals de les figures...
 |
| The Kelpie by Herbert James Draper, 1913 |
Són realment espectaculars, talment els rierols garrotxíns de pintors catalans coetanis; els germans Vayreda, d'Olot, per exemple. En el seu cas, els traïa el pudor tèxtil imaginat, que no real i això es confirma per l'aparença, per l'ordre i la disposició dels acabats. Les bugaderes dels Vayreda van ser pintades a quatre mans entre en Marian i en Joaquim, i si seguissim la traça ves a saber si no ens trobaríem que el que pintava l'un, ho vestia l'altre...
Tanmateix la iconografia i l'escola Escocesa era estilísticament i ideològica, més avançada que la d'Olot i sens dubte molt més oberta i cosmopolita que la de la Catalunya interior pre cohetània. N'hem vist proves prou evidents.
Vet aquí que cent anys després d'aquell desvestiment imaginari de les Kelpie; al segle XXI, Andy Scott, escultor escocès amb obra pública monumental arreu del món, ha tornat als seus orígens la representació d'aquests éssers mítics, i ho ha fet amb detenció i entreteniment absolut per deixatar la seva idea d'aquest esperit metamòrfic sobre l'aigua dels canals de Falkirk, Aquí al bell mig, entre encluses.
És el monument central del l'Helix Project, un macro projecte urbanístic que persegueix la recuperació dels canals navegables d'Escòcia.... val a dir que per profit de molts aliens, començant per mi, que m'ho miro des de la passarel·la.
La representació dels Kelpies d'Andy Scott, són dos immensos caps de cavall de 30 metres d'alçada que demarquen l'entrada al canal de Forth and Clyde.
Les Kelpies tornen a ser eugues, i l'any que ve és l'any xinès del gos.
-------------------------------------------------------------------------------------------------------------------------
Comentaris