Avui a Inverness només hi fa quatre sota zero, el riu flueix sota una sola de glaç irregular però prou gruixuda. La broma espessa i gebradora no permet d'alçar gaire el musell, tampoc la vista. Tot oscil·la entre grisos i blancs i l'instint ens porta a l'acotament i l'arrupiment contra el fred. A l'estiu la cosa era ben diferent...
25th, august, 2017
Gaudim d'uns deliciosos setze graus i a Ness Islands tot és verdor i punts florals, i remor d'aigua a tots els racons minerals. L'encert de Ness Islands és aquest itinerari fastuós entre elegants faigs i sequoies centenàries, i els ponts i palanques que ens ajuden a jugar a fer l'arxipèlag. El Ness arriba abundós i potent als seu final i les illes fan de presa natural abans del delta. Inverness s'alça enturonat vora al devessall del riu cap al Mar del Nord i l'Atlàntic, el riu que a l'hivern flueix en glaç sovint hi mor de fred abans d'arribar al mar. A les ribes de les illes del Ness algú va tenir temps per pensar que fer amb les soques abatudes per les riuades. Se'n va sortir prou bé dissenyant setials i bancades.
L'obra de l'autèntic escultor fuster ja l'havíem conegut però a Strath Pheofhair (Strathpeffer); un indret màgic en terres de Ross and Cromarty, l'indret on vam passar la nit. Us en deixo aquí una mostra; l'escultura vivent de la deesa cèltica, Sirona
De les escultures vivents de Strath Pheofhair un dia en faré un apunt, encara he d'acabar d'auto-explicar-me-les... però flipa amb els setials de les deesses...
25th, august, 2017
Gaudim d'uns deliciosos setze graus i a Ness Islands tot és verdor i punts florals, i remor d'aigua a tots els racons minerals. L'encert de Ness Islands és aquest itinerari fastuós entre elegants faigs i sequoies centenàries, i els ponts i palanques que ens ajuden a jugar a fer l'arxipèlag. El Ness arriba abundós i potent als seu final i les illes fan de presa natural abans del delta. Inverness s'alça enturonat vora al devessall del riu cap al Mar del Nord i l'Atlàntic, el riu que a l'hivern flueix en glaç sovint hi mor de fred abans d'arribar al mar. A les ribes de les illes del Ness algú va tenir temps per pensar que fer amb les soques abatudes per les riuades. Se'n va sortir prou bé dissenyant setials i bancades.
L'obra de l'autèntic escultor fuster ja l'havíem conegut però a Strath Pheofhair (Strathpeffer); un indret màgic en terres de Ross and Cromarty, l'indret on vam passar la nit. Us en deixo aquí una mostra; l'escultura vivent de la deesa cèltica, Sirona
De les escultures vivents de Strath Pheofhair un dia en faré un apunt, encara he d'acabar d'auto-explicar-me-les... però flipa amb els setials de les deesses...
Comentaris