Autorelat

CERCLES Jorn circular, temps circular, femelles rodonenques, nines d'ulls aparellades, ventres, capcirons, perles, medalles, places amb menuts i ancians fent rotllana, cuques en repòs espiral, botons, bombetes, monedes fredes i vivents... Jo també giro perquè el món no s'aturi. Estimo el meu error concèntric, la voluntat que em llança al meu davant, em para i em retorna per fer-me roda prenys, la gàbia de l'ocell tropical, el disc del sol sanguini i fart, el pleniluni del qual vaig descendir llop cargolat amb una bola de cristall, la ment. Irrompible peixera! ¿Com fugir-ne si el destí és ou d'amfibi i jo medito encimbellant corones sense testa i bombolles de plom, i duc un anell d'or, fidel al meu amor sense sortida?

el 22 de maig a Granollers...

Agraeixo certa fixació pels nombres al meu avi Josep que, quan jo era infant i pujàvem a l'ascensor de casa, em va ensenyar a identificar les formes i els noms dels misteriosos símbols que servien per comptar... com a mínim de l'1 fins al 9.  A l'ascensor de la meva infantesa, entre pis i pis hi havia un tram de paret on les finestretes del cambril et permetien de llegir-hi el nombre del pis al que anàvem arribant. Veies passar el número fixat a la paret per la finestreta, tot corrent de dalt a baix a mida que l'ascensor pujava...  (V ivíem al Congrés, al novè pis d'un bloc allargassat del carrer de Sant Pasqual Bailón que feia xamfrà amb la Riera d'Horta) L'avi ens distreia i ens deia coses, seguint el ritme llarg i feixuc del trànsit d'un ascensor, molt lent, compassat i sorollós, que ens havia de pujar fins a casa i que a mi, i als meus germans més petits, ens acollonia força... Aquesta era l'oració de l'ascensor de l'...

Avui com sempre no hi hem pogut ser tots presencialment però si que el wazz i l'instagram de molts de nosaltres bull amb abraçades i petons de més família que no ha pogut venir. Som família extensa i ens agrada retrobar-nos. Per si era poc, la família creix... Kai Macvarish de la Peña! T'espereeem!! i ja veuràs que bé que ho passarem...

Més enllà del projecte del Parc del Guinardó, - i després el dels Tres Turons- , el rebombori de La Rovira amb la humanitat es perd en la més insondable prehistòria... però si venim cap al segle XX veurem que la Muntanya ha esdevingut un penyal desolat de barraques abandonades i derruides cap al darrer terç de segle...  El projecte del Parc dels Tres Turons, - esquarterat per les urbanitzacions "porciolistes" a les dècades dels seixanta i setanta del nou-cents- , era el d'un parc urbanitzat que incloïa La Rovira, La Muntanya Pelada i La Creueta del Coll; es va aprofitar el finançament de la Barcelona pre-olímpica per fer el salt, i a fe de Déu, quin salt!  La Rovira va fer el salt que hi havia entre el pedregar de Can Baró i el món. Es va retirar molta runa del que havia estat la prolongació i les estribacions de barraques del "Pueblo Blanco". Era conegut com "El Hoyo", el nucli de les barraques que hi havia en el sot d'una antiga pedrera, aq...

De la infantesa a la senectut tot és fluir i pressentir... Perth. agost 2017

Maria Casas i Botet (1935 - 2001) A Montserrat, l'any 1953, 18 anys,  ella no ho sap però als 27 anys de vida li arribaré jo, el 1962, des d'aleshores és la meva mare. Què bonica!

vostre és el maig que adreceu al cel i vostra, la força que la terra impulsa vostra és l'elegància d'una protuberància com vostre aquest tremp fervorós... vostres mostres sostres nostres l'exuberància de l'efímer

Aquell burot, la barraqueta, era pel bosc, als rodals del Casal Ramona; hi havia un vedat per al tir als tudons..., tothom qui passava armat deixava besses al burot o bé un cèntim al pot. La cosa va degenerar i al final això era una barraca plena de sacs de pa sec. La gent li donava pa sec i l'home mantenia gallines al sot de la rocalla dels tudons, hi havia ous pel pueblo blanco de dalt les defenses, i pels escàpols d'aquí baix del Casal Ramona, i els que jo en dic del pueblo llano, he!, hehe... - Ara ja no hi ha gallines... hi ha tudons altra vegada, n'he vist força pujant cap aquí .   - Sí, aquí i ara hi tenim molts ocells de bosc, tórtores turques i curdes, tudons, cotorres de pit gris, aratingues mitrades i aratingues de cap blau...  - Ara! (...) - A mi m'ha semblat sentir uns lloros! he,hehe! - He,hehe!,Passi-ho bé senyor! (del pi del sot de la rocalla dels tudons...he, hehe...) Aquest rodal cada dia és més ple de gent de tot el món amb Jet lag i mal d'...