Històries de La Rovira : - Fora el fibrociment del Turó
Més enllà del projecte del Parc del Guinardó, - i després el dels Tres Turons- , el rebombori de La Rovira amb la humanitat es perd en la més insondable prehistòria... però si venim cap al segle XX veurem que la Muntanya ha esdevingut un penyal desolat de barraques abandonades i derruides cap al darrer terç de segle...
El projecte del Parc dels Tres Turons, - esquarterat per les urbanitzacions "porciolistes" a les dècades dels seixanta i setanta del nou-cents- , era el d'un parc urbanitzat que incloïa La Rovira, La Muntanya Pelada i La Creueta del Coll; es va aprofitar el finançament de la Barcelona pre-olímpica per fer el salt, i a fe de Déu, quin salt!
La Rovira va fer el salt que hi havia entre el pedregar de Can Baró i el món.
Es va retirar molta runa del que havia estat la prolongació i les estribacions de barraques del "Pueblo Blanco". Era conegut com "El Hoyo", el nucli de les barraques que hi havia en el sot d'una antiga pedrera, aquí es van fer els últims grans enderrocs. Moltes teulades eren d'uralita... es va obrir la pista que actualment circumval·la en diverses cotes el Turó, -també per la part més obaga d'Horta i Font d'en Fargues-, es va construïr el Pont de Mühlerg i millorar els accessos als búnquers de dalt Can Baró...
Allò va ser realment un salt per a La Rovira i una manera de recuperar-la i protegir-la per a tothom, sense oblidar els qui d'un món a l'altre van patir tota aquella misèria i van lluitar per anorrear-la.
Fets els reconeixements, d'aquella obra cal recordar que es va fer en un termini molt ajustat i que culminava el 1992. Allò va obligar els executors a córrer, i tots sabem que sovint les presses no són bona companyia per a fer les feines ben fetes. Vam passar la trituradora sobre la runa i ningú va parar esment a la uralita. Aleshores ja sabíem que calia retirar-la? ...no ho sé ni ho vull creure, en tot cas ara si que ho sabem, i potser hem de mirar si es pot anar retirant d'alguna manera. La pols del fibrociment porta amiant i l'amiant és un compost tòxic per als humans i altres animals.
Als vessants de llevant i migdia de La Rovira és encara molt visible bona part de l'enrunada, al cim; hi tenim una exposició permanent del MUHBA, prou encertada, i que fa que centenars de persones passin cada dia per aquí. Sort que la gran majoria son passavolants i potser trigaran anys a tornar. Però, i els que hi passem cada dia? qui no ens diu que respirar al nostre turó no acabi essent perjudicial?
Cal insistir en la campanya per la desamiantització. Sóc testimoni del que han estat fent al cim i veig que no és prou. Cal fer-ho com sigui per la salut de tothom i a totes les vessants de La Rovira.
El projecte del Parc dels Tres Turons, - esquarterat per les urbanitzacions "porciolistes" a les dècades dels seixanta i setanta del nou-cents- , era el d'un parc urbanitzat que incloïa La Rovira, La Muntanya Pelada i La Creueta del Coll; es va aprofitar el finançament de la Barcelona pre-olímpica per fer el salt, i a fe de Déu, quin salt!
La Rovira va fer el salt que hi havia entre el pedregar de Can Baró i el món.Es va retirar molta runa del que havia estat la prolongació i les estribacions de barraques del "Pueblo Blanco". Era conegut com "El Hoyo", el nucli de les barraques que hi havia en el sot d'una antiga pedrera, aquí es van fer els últims grans enderrocs. Moltes teulades eren d'uralita... es va obrir la pista que actualment circumval·la en diverses cotes el Turó, -també per la part més obaga d'Horta i Font d'en Fargues-, es va construïr el Pont de Mühlerg i millorar els accessos als búnquers de dalt Can Baró...
Allò va ser realment un salt per a La Rovira i una manera de recuperar-la i protegir-la per a tothom, sense oblidar els qui d'un món a l'altre van patir tota aquella misèria i van lluitar per anorrear-la.
Fets els reconeixements, d'aquella obra cal recordar que es va fer en un termini molt ajustat i que culminava el 1992. Allò va obligar els executors a córrer, i tots sabem que sovint les presses no són bona companyia per a fer les feines ben fetes. Vam passar la trituradora sobre la runa i ningú va parar esment a la uralita. Aleshores ja sabíem que calia retirar-la? ...no ho sé ni ho vull creure, en tot cas ara si que ho sabem, i potser hem de mirar si es pot anar retirant d'alguna manera. La pols del fibrociment porta amiant i l'amiant és un compost tòxic per als humans i altres animals.
Als vessants de llevant i migdia de La Rovira és encara molt visible bona part de l'enrunada, al cim; hi tenim una exposició permanent del MUHBA, prou encertada, i que fa que centenars de persones passin cada dia per aquí. Sort que la gran majoria son passavolants i potser trigaran anys a tornar. Però, i els que hi passem cada dia? qui no ens diu que respirar al nostre turó no acabi essent perjudicial?
Cal insistir en la campanya per la desamiantització. Sóc testimoni del que han estat fent al cim i veig que no és prou. Cal fer-ho com sigui per la salut de tothom i a totes les vessants de La Rovira.
Comentaris