Històries de La Rovira : el pi del sot de la rocalla dels tudons

Aquell burot, la barraqueta, era pel bosc, als rodals del Casal Ramona; hi havia un vedat per al tir als tudons..., tothom qui passava armat deixava besses al burot o bé un cèntim al pot. La cosa va degenerar i al final això era una barraca plena de sacs de pa sec. La gent li donava pa sec i l'home mantenia gallines al sot de la rocalla dels tudons, hi havia ous pel pueblo blanco de dalt les defenses, i pels escàpols d'aquí baix del Casal Ramona, i els que jo en dic del pueblo llano, he!, hehe...
- Ara ja no hi ha gallines... hi ha tudons altra vegada, n'he vist força pujant cap aquí .
 - Sí, aquí i ara hi tenim molts ocells de bosc, tórtores turques i curdes, tudons, cotorres de pit gris, aratingues mitrades i aratingues de cap blau...
 - Ara! (...)
- A mi m'ha semblat sentir uns lloros! he,hehe!
- He,hehe!,Passi-ho bé senyor! (del pi del sot de la rocalla dels tudons...he, hehe...)

Aquest rodal cada dia és més ple de gent de tot el món amb Jet lag i mal d'altura i que es perd... benauradament la humanitat aquí no gosa ser agressiva

Pí del sot de la rocalla del tudons; encantat de sorprendre'l;

-  i?..,  i on és la barraqueta?
 - Uix!, tu fa temps que no vens per aquí, oi?
- No te'n fotis de mi... Tan sols fa uns dies hi havia la seva barraqueta aquí mateix! hi passo sovint i sempre hi ha un home que resa a viva veu... és una oració curiosa, en un idioma que no reconec i per això sempre que el sento m'atrau cap aquí... és un home que resa fort, no sé què diu, no sé que és el que explica o què és el què exalta, però per la tonada és ben bé una oració, una salmodia tan inintel·ligible com repetitiva, incisiva, incesant ... 
- Coi d'home!... són les tórtores curdes i les turques que es debaten, que no ho sent?

- Eeeehhh! Osti sí! aquell era el fill boig del buroter...ostiii... aquell em va escorçar sovint a renecs i mossegades fins i tot...  al final demanava un cèntim i li donàvem besses pels tudons... i sacs de pa sec!