Quan erem a Eigg hi havia organitzada una mostra d'oficis artesans. Ens va agradar molt la feina d'un cisteller, en Pascal. Hi vam fer conversa, i en saber que erem catalans va parlar-nos de la seva estada al Montsià fa uns anys, per aprendre a fer cistelleria amb palma i conèixer nous trenatges, recorda els bancals de tarongers, les taronges! i les oliveres, l'Ebre és preciós, nice landscape, yes.
El willow, el vímet a Eigg, no és tan dúctil és força més dur de treballar, es cultiva i es treballa a l'illa des de temps immemorials. A més de cistells i utensilis per al treball, en Pascal fa grans nanses, safates i mobles; també s'ha inventat uns peixos i petites peces per poder vendre a botigues i fires i als visitants, i també es prodiga a la xarxa amb allaboutwillow ...
Aquest artesà ens va voler mostrar, amb la seva companya Lucy, com treballa al costat del seu camp esplendorós... és un vídeo que conserva i ensenya amb orgull... un moment de pau.
La Lucy canta molt bé i aquesta cançó és preciosa... ara sé que la tonada és popular de tot kèltia i la lletra és d'un poeta a cavall dels segles XIX i XX, William Butler Yeats. És el lament d'algú que va deixar passar el seu amor de joventut per dur una vida arrauxada i ara plena de llàgrimes.
Diu:
- Down by the salley gardens my love and I did meet;
- She passed the salley gardens with little snow-white feet.
- She bid me take love easy, as the leaves grow on the tree;
- But I, being young and foolish, with her would not agree.
- In a field by the river my love and I did stand,
- And on my leaning shoulder she laid her snow-white hand.
- She bid me take life easy, as the grass grows on the weirs;
- But I was young and foolish, and now am full of tears
Comentaris