Vet aquí un mal acudit
que, si no us el dic,
no em trec el neguit.
que, si no us el dic,
no em trec el neguit.
He d'explicar que, durant la darrera setmana a les costes de Mallaig, Morar, Arisaig, Oban, i fins i tot a Tioramcastle!, he patit una persecució malaltissa de part de la meva ombra amb aparicions espontànies i mesures gegantines
d'entrada la vaig encalçar a Oban, vegeu-ho, si no: 
em barrava el pas i em va fer veure, clarament, que l'ombra venia de polissó i ben preparat per donar-me la murga tant com volgués.
Jo, evidentment, encaboriat i emprenyat, li vaig fer saber que no en trauria res de mi, que per molt que insistís, tampoc; i que ho deixés córrer.... em vaig acollir a la divisa que treu per sempre més el neguit i les cabòries sobre les ombres a les fotos, i vaig dir-me cridant a mi mateix per dins,
NO TIRIS MAI FOTOGRAFIES A TERRA SI NO VOLS CAÇAR OMBRES !!!
Però, per més que m'ho proposava, la malparida ombra de mi mateix apareixia al lloc mès insospitat, al lloc més inhòspit i feréstec, al cul del món!, allà em venia a trobar :
i se'n fotia de mí el molt carallot, reptant-me, 
mira que,.... li vaig agafar una ràbia!...
...ho vaig explicar a la Mariona, que incondicionalment em va fer costat, i em va dir - Si torna a aparèixer avisa'm, t'ajudaré a foragitar-lo i li cantaré les bla, bla, bla-, ...sabeu que va passar?
va passar que, quan el vaig veure i atabalat vaig anar a buscar a la Mariona per dir-li, que, mira!, que? vine! què? torna-hi! què? mira!!!! no ho veus!?...; ell, morrut, va aprofitar i se'ns va encarar a tos dos en companyia d'una ombra dona!
el bla bla bla de la Mariona no els afectava per a res perquè ni la llum ni les ombres s'afecten per la parla dels humans... i molt bla bla bla,i bla,bla,bla i res de res!... fins que no ens vam girar, no ens vam deixar de veure...
Un altre dia que, per cosa estranya, us diré que no havia passat res més que ploure, un dia d'aquells que ja ha passat prou dia, i que ha plogut tot el matí i mitja tarda i que ja està tot xop i refotudament xop; - un dia que plovia i feia la remor de quan pixa un ramat de sassenachs a les terres altes i els torrents baixen curulls i fan cornamuses d'aigua, - si voleu poseu-hi tambors i gaites-; vam anar a passejar a la platja de Morar, a buscar caragolins, dels taronges i roses!, i algues per assecar, per haver-ne per fer espalmatòries bizantines, -fem que lluïn a casa a l'hivern- va ser aleshores, aleshores vam descobrir que, en realitat, el que anàvem a cercar eren els raigs del sol ponent que s'escapen passant furtivament per sota i d'entre els núvols i..., vam trobar la platja amb marea baixa
i també, aleshores, sense solta ni volta, l'ombra va començar a definir-se 
i va prendre la regadora i es va posar a regar com un gegant foll, toooooooota! la platja, vegeu! vegeu!
em barrava el pas i em va fer veure, clarament, que l'ombra venia de polissó i ben preparat per donar-me la murga tant com volgués.Jo, evidentment, encaboriat i emprenyat, li vaig fer saber que no en trauria res de mi, que per molt que insistís, tampoc; i que ho deixés córrer.... em vaig acollir a la divisa que treu per sempre més el neguit i les cabòries sobre les ombres a les fotos, i vaig dir-me cridant a mi mateix per dins,
NO TIRIS MAI FOTOGRAFIES A TERRA SI NO VOLS CAÇAR OMBRES !!!
Però, per més que m'ho proposava, la malparida ombra de mi mateix apareixia al lloc mès insospitat, al lloc més inhòspit i feréstec, al cul del món!, allà em venia a trobar :
i se'n fotia de mí el molt carallot, reptant-me, 
mira que,.... li vaig agafar una ràbia!......ho vaig explicar a la Mariona, que incondicionalment em va fer costat, i em va dir - Si torna a aparèixer avisa'm, t'ajudaré a foragitar-lo i li cantaré les bla, bla, bla-, ...sabeu que va passar?
va passar que, quan el vaig veure i atabalat vaig anar a buscar a la Mariona per dir-li, que, mira!, que? vine! què? torna-hi! què? mira!!!! no ho veus!?...; ell, morrut, va aprofitar i se'ns va encarar a tos dos en companyia d'una ombra dona!
el bla bla bla de la Mariona no els afectava per a res perquè ni la llum ni les ombres s'afecten per la parla dels humans... i molt bla bla bla,i bla,bla,bla i res de res!... fins que no ens vam girar, no ens vam deixar de veure...Un altre dia que, per cosa estranya, us diré que no havia passat res més que ploure, un dia d'aquells que ja ha passat prou dia, i que ha plogut tot el matí i mitja tarda i que ja està tot xop i refotudament xop; - un dia que plovia i feia la remor de quan pixa un ramat de sassenachs a les terres altes i els torrents baixen curulls i fan cornamuses d'aigua, - si voleu poseu-hi tambors i gaites-; vam anar a passejar a la platja de Morar, a buscar caragolins, dels taronges i roses!, i algues per assecar, per haver-ne per fer espalmatòries bizantines, -fem que lluïn a casa a l'hivern- va ser aleshores, aleshores vam descobrir que, en realitat, el que anàvem a cercar eren els raigs del sol ponent que s'escapen passant furtivament per sota i d'entre els núvols i..., vam trobar la platja amb marea baixa
i també, aleshores, sense solta ni volta, l'ombra va començar a definir-se 
i va prendre la regadora i es va posar a regar com un gegant foll, toooooooota! la platja, vegeu! vegeu!
Aquesta vegada, en girar-nos, vam veure que ja hi havia marea alta.
Fins aquí aquest acudit
que,ves que et dic,
no m'ha tret de cap neguit
Comentaris