Autorelat

La biomimètica es fonamenta en la imitació d’elements naturals per donar noves solucions a problemes, reptes i desafiaments humans. Ens serveix per conèixer les innovacions nascudes de l’estudi de la natura i l’aplicació que tenen en el món de l’arquitectura, l’enginyeria o la indústria. Jo afegeixo aquí, què també a les ciències socials, i als comportaments i les interaccions sociolingüístiques, i això que aquí explico ho significa: al Servei de Parcs i Jardins de l'Ajuntament de Barcelona, han projectat una ruta biomimètica al Parc del Guinardó que consisteix en la instal·lació de diversos panells, tot seguint el camí que hi fa giragonses, Es una inicativa de l'Institut Municipal que afegeix qualitat a les virtuts de passejar per aquest indret. M'ha sorprès tot d'una; al panell número 3, Niu; una gargotada que sembla jutjar inconvenient que el rètol estigui escrit només en català. La frase, incompleta, ens dona a entendre que el fet que el cartell comuniqui només en...

  Diu que a l'estiu ens arriba novetat i renovarem esperances. Què boniques i eixerides que es pressenten. Tinc avidesa i gairebé desfici per la coneixença d'un nou ésser estimat. Em fa viu.  

Vas triar arbúcies i no hi vas voler renunciar, t'hi vas quedar. L'oratge va regalar-nos la posta del dia que ja no hi eres, i vam fer l'intent de capturar-lo, ara sé que era per tenir-te recent i encara calent, compartint una torrada i enriolant la vida. Ves quina manera de marxar, vaig pensar, ara sé que això era de la ràbia, alberteta de la punyeta, no tocava. Avui fa dos mesos i goso escriure de tu amb ànim refredat i perquè no passi que ningú sàpiga de tu mai més, seré sempre testimoni d'una existència compartida.  Ara ja ets mort i ets cendra, i ara també de mort t'estimo, estimo aquesta cendra i estimo el lloc on l'alliberi perquè explicarà sempre el teu record. fins que l'aire ens esvaeixi i siguem germans d'aire, t'estimo Albert. i aquí més captures de vida compartida .

Sender enllà, et retrobes amb un camí per el que ja hi havies passat, i aleshores rememores i tornes a veure les viscissituds i els retrets que has afrontat per tornar a ser aqui. I albires el desesper, una guspira de desesperació, exhaust de moure't en la incertesa...   La roda del temps ens proporciona la rutina que per a molts és insoportable i la identifiquen associada a l'avorriment. Passa que la rutina ens entreté i ens abdueix de la incertesa del nostre entorn i dels nostres dubtes existencials. Seguir la rutina aporta placidesa mental en fer reposar el dubte i la confusió. Però, alerta, el seguiment de la rutina estricta i sense fisures es perillós. Pot esdevenir que la individualitat i la decisió es perdin en la maquinària de seguiment de la mateixa rutina i aleshores, tu, l'humà peça, et deslliures al sindrome de gel, no ets persona, tot et rellisca,...  ressignació?  gel?  negació? Síndrome d'humanitat, jo diria,. Hi ha qui troba respostes i hi ha qui...

Darrerament despertes en un temps aturat, què et demana perquès de silencis somorts mai enterrats que provenen de molt lluny i mai són desvetllats. El perquè dels silencis sovint cal relacionar-lo amb fets luctuosos, o amb la vergonya o amb el menysteniment; actituds i emocions que poden ser conscients o inconscients. El sentiment que es desvetlla, amb el temps aturat, és l'ansietat per sortir-ne.  ... Com es pot emprendre una nova ruta amb pesats silencis tancats a la maleta?  "Se'm feien horrorosos els silencis, al cotxe, fent de copilot d'en Joan, i amb ningú més.  Li agradaven les autopistes perquè, suposo, cavil·lava molt mentre conduïa i, a mi, en canvi, se'm feien eternes. Allí assegut, a la butaca de copilot."... "A les carreteres era diferent, perquè havia d'anar ullant, tot atent, els rètols dels pobles, sabent sempre que ell no se n'estaria de llegir, amb veu cerimoniosa i amb respecte, les localitats per on passàvem, de les quals, semp...

Torna a ser setembre, per entrar en convencions.  En aquest any tant estrany, de sociofòbia imbuïda, si altres remors no ho interrompen i ho permeten, parlo i escolto al cel, més que mai; la nit encara és curta, però cada cop és més gran la presència del fred que s'acosta.  Entrem al turó en aquell moment en que la nit i el dia s'estimen, i els amants ens deixen veure eixir el sol i pondre's la lluna gairebé al mateix moment... potser un instant més a assolir. Ja vindran la tardor i altres cels, ara i aquesta, és la nostra lluna de setembre: ... caurà tota, esmorteïda,  Avui encara és permès pensar que; de dia, la lluna, mentre dorm, té per jaç un taronger ,encès de sols ixents i capvesprals, que arrela en la seva cara fosca, -allà on hi tenim l'ànima presonera i enyorada els llunàtics-, Vet aquí que per això el sol, astre gelós, mai ens la mostra, la cara fosca de la lluna, perquè no fem esguard de la nostra ànima i ens adonem que som presoners de la lluna perquè, com ...

El passat Corpus, dijous 11 de juny, cap a migdia, en Martí es va decidir a néixer i ens va enamorar a tots els qui l'esperàvem Benvingut al Món!