"Se'm feien horrorosos els silencis, al cotxe, fent de copilot d'en Joan, i amb ningú més. Li agradaven les autopistes perquè, suposo, cavil·lava molt mentre conduïa i, a mi, en canvi, se'm feien eternes. Allí assegut, a la butaca de copilot."... "A les carreteres era diferent, perquè havia d'anar ullant, tot atent, els rètols dels pobles, sabent sempre que ell no se n'estaria de llegir, amb veu cerimoniosa i amb respecte, les localitats per on passàvem, de les quals, sempre n'hi havia alguna per poder dir... te'n recordes?"... "D'aquests fets, em ve sovint el record del nom de molts pobles" ..."vaig fer de copilot d'en Joan per molts racons de Catalunya, manta vegades!"
d'aquell silenci tant llarg que, tot tornat d'una gira per Oriola i Xàtiva, li vaig poder oferir, en plena navegació per l'autopista del Mediterrani i sense escapatòria, a 150 Qm/h, quan em demanava que parlés, parla! que li expliqués, - què és el que no et fa content a la vida? - de ser viu?, - què?,... - perquè no tens il·lusió per a res?, - ni per fer cap esport? - ni per a fer res?, - que serem? gent sense esperit!?, - seràs un mort que camines!... i tot això m'ho deia ell, el meu estimat Joan, ell, l'analfabet emocional, i amb nul·la destresa i sense cap gaire més virtut; més enllà del volant, i de totes les paraules, i dels gestos i dels crits amb que s'imposava a totes les contradiccions, raons i incompliments del seu preestablert ordre. I jo, aterrit i en silenci, ... un pes més a la maleta de silencis.
.
Comentaris