Autorelat

(l'Honorata serà sempre per l'alexandrí, son campaner fidel. Talment com l'Eulàlia un dia fou meva, el 21 d'abril de 1995, era el dia de la terra, el de l'estrena de "Roraate" de Llorenç Barber , amb un holandès i una ampolla d'escocès afegits per companyia) Pujava amb parsimònia. Duia el clauer penjat al cinyell, sobre el maluc esquerre, unes claus grosses i de rovell allisat que pesaven de no dir.  Cada cop que avançava un graó per aquell costat, el dringar de les claus trencava el ressò de la passa anterior que pujava pel cargol de l'escala. Sempre havia pensat que els constructors havien perdut la referència de les mesures humanes en fer la catedral. Sempre m'ha sabut greu que algú es cregui que em sento superior o que m'agrada de mantenir la meva autoritat per sobre de totes . Vull deixar ben clar que la meva situació no ha estat mai voluntària  i, que si avui en dia em trobo on sóc, no ha estat pas per que ho hagi dema...

- Si, sortint del metro, a quarts de sis.... No, no, entre dos i tres, tirant cap a tres quarts de sis... Penja. És ajaguda al llit mirant el catàleg de mobles, l'ha d'arreglar amb el fotoshop. Volen que els plats volin per totes les planes i que els acolori perspectivament a un focus que ocupa la pagina central. Tot això vol una mica més de feina, ja se sap, gira gira ratolina, rasca rasca cap aquí i anar fent. De tot plegat potser en treu la dosi per anar tirant, però tira bé. Mentre durin. La dosi i el catàleg... Toma a sonar el telefon, Al'Hl l l -S1.'? -1. o a. I que ....-'? S'1, a 1 SI..,.pmta de Xllnp e, . 1. sempre xiruridxi coqueta, i segons com camina una mica enravenada. Si.... -A la benzinera. Entre dos i tres quarts de sis... Si. Fins ara. Penja. Mira amunt i pensa. Un raig de llum de la finestra. Un vol de mosquit. Un plat volador. Un eixam de plats voladors. Un catàleg de mobles. Una llum. Agafa el catàleg i s'apressa a l'e...

Obre la porta, encén el llum, deixa les claus i la bossa damunt la tauleta del rebedor mentre amb el maluc empeny l'ala de la porta que es tanca suaument. Es treu les sabates, obre la cremallera de la faldilla i la deixa caure.  No du mitges. Unes calcetes blanques de cotó gruixut i sense fantasies fora de les que amaguen al seu interior. Al cos una brusa blanca i sedosa deixa veure el melic.  Enfila cap a la dutxa i engega l'aixeta de l'aigua calenta, torna a l'habitació, -T'hauràs de dutxar primer, mentre et recolliré la roba. Afora plou i l'escalfor del pis convida a despullar-se. Assegut al llit es treu les sabates i els mitjons i s'afluixa el cenyidor per alliberar i desbotonar la camisa acabant pels punys, la llença i queda estirada damunt la vànua.  La samarreta és de canaló, sense mànigues. S'aixeca i deixa caure els pantalons, a lliberat, mostrant el cul per dessota la samarreta es dirigeix a la cam...

- Quan dius que fa el teu cigaló? .. - Apa va pollo, treu-te floretes! No hi cap enlloc això tan gros. Què no ho veus que no podries ni exibir-ho en un film porno? Digues la veritat ... -Siii? ... i tens problemes amb la roba doncs? .. si és clar, tot a mida. És clar, on vas a parar? ... Precisament el meu home té, el mateix problema però a l'inrevés, tots els pantalons li queden bufats del davant. Els de vestir els hem de dur sempre a arreglar, és el rei de la pinça... - No riguis no, que prou pena en tinc jo! Saps el que puja la sastra cada vegada! ... - No cal que t'ho digui, ...prou, ....mmm. Doncs mira, si vols prova-ho amb la meva. És de les bones, eh? Treballa fi i sempre l'encerta a la primera, no es pas d'aquelles que et fan anar a provar tres i quatre vegades... - Ai!. .. No diguis, de veritat? i et cIavava les agulles? ..Oi Oi Oi senyor! i quin mal oi?... No em facis riure... pero com s'ho va fer? que és? que la duies alegre o que? ... ...

-Hiiiiii! s'ha ficat a dins el piano! Aaaahl Corre! Quina angúnia! Corre, vols? Agafa una escombra i vine, merdal És a dins el piano et dic! Fes el favor, rápid! Ara ja el tenim! Es pot saber que fas? Vine et dic, refotre! L'ofidi sibila, es posa dret i tentineja oscilant. La noia, potent, l'abraça aterrada per l'espatlla i li encercla el coll amb els seus bracos, un borrissol de pell de préssec sota les orelles li engega un calfred per l'espinada, reacciona ventant-li una empenta i apartant-la del rèptil. Amb cara de no saber com, es troba l'atiador del foc de la llar a la ma dreta, venta un cop a la bestia que espetega contra el mur del temple deixant-hi, rebentada, esquitxos de sang violácia. Definitivament morta, als peus de la imatge del bou sagrat, en el racó més extrem.  Es gira vers la noia, potent, de pell de préssec rera l'orella.... i sent la sacsejada d'algú que el remou prement-li les espatlles... -És a dins el piano! De pressa!...

Somnia difícilment un futur ja fa temps que ha caigut al pou dels insondables. Beu lentament un Bloody Mary, preparat amb mala gana. Per a en Jaume cada dia és dilluns. Sap que no vindrà, tanmateix, espera. En Jaume cantusseja Conte cansadament mentre renta copes desensucrades. Al fons tres homes en una taula quadren una jornada de vendes mai prou satisfactoria... Perqué coi no li havia dit que era casat? Perqué carall aixó havia de ser un problema? No ha donat mai a entendre que pretengués una relació exclusiva. Mai ha entes la fidelitat en aquests termes, potser tampoc han parlat mai de fidelitat. Molts homes creuen que la seva necessitat de mantenir més d'una relació els és única. Berta sap que no és veritat, ella sap de moltes dones com ella que accepten i fan ús normalment de les relacions múltiples. Abans i després de la Síndrome. El vent bat les portes del Caracciolo i en fa cedir les frontisses, l'aire humit i calent esqueixa l'ambient condici...

El jardí del dia d'avui em ve acomboiat per la proppassada lluna plena. Evidentment l'he pressentit, n'he gaudit i me'n vaig acomiadant suaument entre aromes de la meva estimada banda sonora de Frida. És una música molt subtil i que t'atrapa... les harpes màgiques de mèxic embolcallen l'ambient.  Doncs tot prové encara de la darrera vegada en que ho vàrem deixar companys, ,..., com s'ens ha quedat el cos després de viure que som memòria i futur d'un transeünt que conduïm i que ho té tot pagat?. Ja podeu convidar-me quan vulgueu. En aquest fil de conversa té tot els meus respectes el savi de la torre de les hores de Martorell, en Francesc Pujols . I per això mereix cançons, les cançons d'un home savi del segle XX: Francesc Pujols. Roger Mas Francesc Pujols. Roger Mas i la Cobla Sant Jordi Jaume Sisa canta el ‘Setè cel’ en homenatge a Francesc Pujols Quimi Portet - Francesc Pujols Pau Riba - Rap hiperiològic

Ara d'aquí una estona, la Montserrat acabarà de baixar de Vic amb els seu trastomòbil, i emprendrem cami a Masllorenç amb el nostre. Avui anem a dormir a casa la Núria i en Jaume, serà l'última vegada en aquesta. La Núria m'ho ha d'acabar d'explicar però,. sembla que han de marxar de la casa que tot just fa un any van habitar. Problemes amb la construcció que la fan perillosa, sembla. Sobretot la part de dalt que es va autoconstruir el propietari. A banda de misèries domèstiques això d'anar al Baix Penedès m'il·lusiona, ara som a febrer avançat i els darrers dies han estat un regal de primavera avançada. Pots comptar que la vegetació se'n ressent i el Montmell és un esclat de vida. Molt bones expectatives llunàtiques i moltes abraçades allà on arriben els meus braços des d'aquesta terra admirable que m'estima, ho sé, tant com més me l'estimo jo. I quin goig tan gran el tenir germanes...

El nostre sostre d'avui han estat els 358 m. però el desnivell acumulat ha estat de 603 metres de pujada i 837 metres de baixada, hem caminat gairebé 18 quilòmetres i... estem cansats. - Sí noi, quin cruiximent -, però quin aniversari més feliç que he tingut, com pocs, i gràcies a vosaltres. Us ho havia de dir; gràcies pel dia d'avui, i per tots els dies que de ben segur trobarem per compartir vides, cosa que deu ser una bona definició del què vol dir conviure. Amb salut i alegria mireu-vos el wikiloc  amb la traça de la sortida. Heu tingut sort de que jo avui anava caminant, perquè us heu estalviat tot el meu repapieig sobre les merles, mallerengues blaves, pinsans, estornells, gavians, tudons, tórtores turques, mallerengues carboneres, tallarols, verdums i fins i tot un bernat pescaire que com haureu observat he silenciat. Estic impressionat, perquè en tot el dia només se m'ha escapat que havia vist un tallarol, Cosa de la qual tothom se n'ha e...

Aquest diumenge, 9 de febrer a les 12h del migdia se celebra al Cementiri de Sant Gervasi, la Festa de l’Ametller Florit,  com cada any, en record del poeta Joan Maragall. Amb motiu d’aquesta celebració, el poeta Enric Casasses ha fet unes glosses del poema  L’ametller florit,  a  l’estil de Joan Timoneda i tants altres poetes del renaixement i del Barroc. Cementiri de Sant Gervasi, el dia de l'Ametller florit   L’ametller A mig aire de la serra veig un ametller florit . Déu te guard, bandera blanca, dies ha que t’he delit! Ets la pau que s’anuncia entre el sol, núvols i vents, no ets encara el millor temps però en tens tota l’alegria. Joan Maragall Aquesta  trobada  davant la tomba de  Joan Maragall al cementiri de Sant Gervasi de Barcelona se celebra ininterrompudament des de fa dècades sota l’auspici d’un ametller que es plantà l’any 1924, prop de les seves restes mortals, en record de la poesia  L’ametller . Iniciarà ...

Sincerament... Volia parlar amb vosaltres i no sabia com fer-ho... Una pregunta, amb tot l’amor... Preferiu que ho portem bé o malament? (....) Fins ara, darrerament, sobretot, ho he estat fent malament amb vosaltres... Vull dir-vos que em sembla bé tot el que esteu fent, he estat massa intransigent, potser per les meves pors... Si  per vosaltres,  la vostra forma de fer, que jo sovint he considerat com una irresponsabilitat, és el que necessiteu perquè ho creieu, jo ho respecto. Per tant, com que us respecto, no m’importa ja si aneu amb bona gent o dolenta, o si us feu malbé el cos, o no, o si estudieu, o no... perquè crec que vosaltres ja sou responsables dels vostres actes, dels vostres èxits i també dels vostres errors, com ho som tots, dels nostres propis èxits i dels nostres propis errors. I ara envoleu-vos tal com m’heu vist fer, salteu, balleu, rieu i viviu tal com tots provem de fer. Benvinguts a la meva lluita... perquè vosaltres formeu...

Fet el dissabte mandrenc resta anar a comprar per omplir el rebost i afrontar un febrer fred, cru, dur i amb molt mala pinta, resta per demostrar tanmateix que no sigui capaç d'albirar la primavera que vindrà... Una mica d'Ovidi amb en Toti Soler i en Jordi Ruiz (ei, compi!) per arribar a bon terme amb l'Estellés...