Autorelat

“Som part d'un univers que va de l'ordre inicial al desordre final, de la mínima a la màxima entropia. No trobarem la vacuna antientròpica. Però podem retardar-la estalviant energia.” “Tal com algú que no recordo va dir, cap creença assumida emocionalment pot ser modificada per la via racional.” Claudi Mans. Catedràtic de Química (UB)

Ahir una estelada roja presidia l'Ajuntament de Donostia. Avui més de 10.000 guipuscoans han fet un mosaic enorme a la platja de la Kontxa Sembla que Euskalherria creix.... Visca la Terra!!!

Troben dotze tortugues babaua més al niu de la platja Llarga de Tarragona En total la posta ha estat de 68 ous, dels quals 34 tortugues ja són al mar i les altres 12 han estat desentarrades avui del niu Redacció / L.S.   | Actualitzat el 30/10/2014 a les 17:53h Arxivat a:  Societat ,  Platja Llarga ,  Tortugues GALERIA DE FOTOS |  Les imatges de les tortugues Imatge d'una de les tortuguetes desentarrades avui. Foto: TarragonaDiari.cat Poc es devien  esperar les tortugues que van ser trobades dilluns, emprenent una nova vida cap al mar , que aixecarien tanta expectació. La realitat és que es tracta d'un fet extraordinari i de gran importància, perquè la tortuga babua, tècnicament coneguda com Caretta caretta, és una espècie que es troba en perill d'extinció i enguany aquest és ja el segon niu que s'ha trobat a les platges de Tarragona.  Imatges en vídeo (gencat.cat) Avui l'equip combinat del personal tècnic de la Xarxa de Rescat ...

Jon Idigoras, allà on siguis, reposa i contempla com la raó sempre ha estat amb nosaltres... Tant de bo algú ens pugui explicar ben aviat la fi d'aquest Estat institucionalment i constitucionalment viciat i podrit.  Tant de bo aviat compartim carrer amb un Arnaldo Otegui alliberat i et recordarem l'empenta del fill de la Juanita que vas ser per tots els teus... que també som nosaltres. Comparecencia del Gobierno ante el Pleno. Solicitud de comparecencia del Presidente del Gobierno, ante el Pleno de la Cámara, para dar a conocer la posición del Gobierno ante la situación generada entre la sociedad española a la vista de la huida de la justicia, del señor Roldán (ex-Director General de la Guardia Civil) y responsabilidades de todo tipo que se van a derivar de la misma. (210/000011) Grupo Parlamentario Federal Izquierda Unida-Iniciativa per Catalunya   Grupo Parlamentario Mixto   Grupo Parlamentario de Coalición Canaria Intervención en el Pleno el 11/05/19...

Estem fets per a totes les adversitats i tenim la sang calenta dels vells tirs traginers.  La Suzuki i jo estem fets l'un per l'altre. I així sabem que arribem sempre a tot arreu quan anem junts.  M'agrada la meva Suzuki i ara li posaré una flor al cul.

i del Coño del Mundo a el mur de vulves texanes... el temps corre molt de pressa i el món es fa petit com un rovell de dit

Efectivament, una de les coses que vam tenir molt clares des del principi és que calia inspirar-se en les constitucions nòrdiques i una mica en la dels Estats Units. Què vol dir això? Que sigui una declaració de principis reals i que tingui pocs articles, si pot ser no més de cent. Penseu que la constitució espanyola en té 169, cadascun amb subapartats, i a més té disposicions addicionals, que actuen com articles. Nosaltres volem fer a tot estirar un centenar d'articles, curts, amb un sol text o apartat cadascun, de tres línies clares i concises. A més, volem que puguin tenir una interpretació evolutiva. No poden ser textos tancats. El principal problema d'algunes constitucions, com l'espanyola, és que amb l'excusa de la protecció jurídica no es poden canviar per adaptar-se als temps. Com més paraules tingui un article, més difícil és després d'adaptar-lo a la realitat social dels temps canviants. Per tant, cal ser concisos, clars i amb poques paraules. (Santia...

One of the main problems in the Catalonia-Spain conflict is that, the Spanish government is quickly moving to a re-centralization of the country that goes against the economical, cultural, and political interests of the Catalans. There is a crash of opposed ideas and understanding of the political configuration of Spain: should it be a centralized country (with a unique and clear central city, like France) or should it be a federalized country (with a net of strong cities with a stronger autonomy, like the United States or Germany). Spanish government wants the first option and Catalan government wants the second. Catalan interests (again, economical, cultural, and political) will never be promoted, fulfilled or respected in a centralized country, like the one that they are planing to create in the upcoming years from the central government of Spain (you just need to read the directions of the FAES, the think tank of the Spanish right wing party, directed by former president Azn...

El billetero ha estat vist improvisadament en aquesta escala del Palau del Baró de Quadras, estava pensatiu, remmemorava el que acabava de versar sobre Fra Ramón ; va ser en una meditació a Lluc, en tornà explicant què l'aura de la terra era l'univers, i va assolir l'enforcadura de les tres religions monoteistes mediterrànies. Llull fou amat entre els alarbs, els rabins i els franciscans i fou amic de la conjunció universal de les creences espirituals que va conèixer. Va escriure en occità, català, llatí i àrab, i també parlava amb els ocells, tal com deixa ben clar en el 16è dialeg d'"Amic e amat": "Digues, aucell qui cantes:  � est-te mès en guarda de mon amat per ço que et defena de desamor, e que muntiplic en tu amor? Respòs l'aucell: -  � E qui em fa cantar, mas tan solament lo Senyor d'amor, qui es té a deshonor desamor?" El billetero s'ajup cap al graons i retorna a la verticalitat. És una moneda de 20 cèntims. Ben trobada ...

À N I M     C A M P I O N S !!!!

Carles Benavent : baix.  Roger Mas : piano. Roger Blàvia : bateria Bebyne Records, 2011 "Un, dos, tres"  és una obra de cruïlla musical; lloc de trobada de cultures molt diferents, però comunicades sempre pel jazz i pel flamenc. La història musical de Carles Benavent començà l’any 1968 amb un primer grup anomenat Crack que es convertiría més tard en  Maquina! ; després vindrien  Música Urbana ,  Kitflus ,  Max Sunyer ,  Paco de Lucia ,  Camarón ,  Chick Corea ,  Jorge Pardo ,  Don Alias,   Miles Davis , entre molts d’altres. En són testimoni  un bon rastre de discos propis (el primerl’any 1983), i milers de col•laboracions en estudi i en directes comercialitzats Carles Benavent diu d’aquest projecte que ara presenta:   “Penso que un artista mai està segur del que sortirà del seu treball. Hi ha un aire, això sí, intuïcions, esboços i, evidentment, en el nostre cas la sort d’entendre’ns...

tocar de peus a terra escoltar la respiració seguir-la, perseguir-la, acompanyar-la convertir-la en un fil conduir aquest fil de baix a dalt del nostre cos i resseguir-lo, adobar-lo, estimar-lo, agrair-lo i acomiadar aquest bell instant de tu mateix amb els demés xòésestupend!

"Prometo escribiros, pañuelos que se pierden en el horizonte, risas que palidecen, rostros que caen sin peso sobre la hierba húmeda, donde las arañas tejen ahora sus azules telas. En la casa del bosque crujen, de noche, las viejas maderas, el viento agita raídos cortinajes, entra sólo la luna a través de las grietas. Los espejos silenciosos, ahora, qué grotescos, envenenados peines, manzanas, maleficios, qué olor a cerrado, ahora, qué grotescos. Os echaré de menos, nunca os olvidaré. Pañuelos que se pierden en el horizonte. A lo lejos se oyen golpes secos, uno tras otro los árboles se derrumban. Está en venta el jardín de los cerezos."

Dammi la mano e danzeremo Dammi la mano e mi amerai come un solo fior saremo come un solo fiore e niente più. Lo stesso verso canteremo allo stesso passo danzerai Come una spiga onduleremo come una spiga e niente più. Tu chiami rosa e io speranza ma il tuo nome dimenticherai perchè saremo una danza sulla collina e niente più . Adaptació a la llengua italiana d’un poema original en espanyol de Gabriela Mistral. Escriptora i poetessa  Xilena. Premi Nobel de literatura l’any 1945.

Fas serveis als altres o per una causa?  Ets una persona assertiva? Controles els teus impulsos? Tens habilitat per establir llaços i intimar amb l’altra gent? Tens sentit de l’humor? Tens control intern davant els problemes? Tens confiança en tu mateix? Autonomia? Ets una persona flexible? Tens capacitat per preguntar-te a tu mateix i donar-te una resposta honesta? Veus les dificultats com a reptes? Segueixes endavant passi el que passi? Consideres un contratemps com quelcom temporal? Saps agafar les regnes de la teva vida i no considerar-te sempre una víctima? Quan es presenten obstacles a la teva vida, saps buscar recolzament en els teus amics o en la teva  família? Ets conscient del que penses quan quelcom et va malament? Busques solucions per seguir endavant, davant les adversitats i errors? En fas una muntanya d’un gra de sorra? I per últim, et consideres resilient o et rendeixes davant les dificultats?

A la riba de còdols treballats per una mar famolenca, que mastega història i en vessa escumosa i delitosa engolidora d'espardenyes orfes i enormes, per ara, el teu consol, la teva por de fer-te gran i la teva illa feta d'infantesa, tendra vida innocent,  captivadora imberbe i sempre acompanyada pell salina del teu rostre frec de llavis tacte suau vitel·la, i abraçada mà de de dits creuats, cabana de repòs al final de l'aventura d'estimar, perquè m'agrades i et despullo i em despulles i ens vestim amb la pell mútua i esclaten al cel focs d’artifici aliens a la nostra desfeta essència compartida de mascles animals de vida plena...  per sempre més aquell moment de dolç encontre als nostres cossos, cicatriu per al secret dels contemporanis espontanis intrigats que mai sabran perquè tu i jo som una sola pedra treballada per l'onatge i l’oratge d'una riba marinera mil·lenària,  d'una mar grisa i brava que engull espardeny...

El cap de setmana del 4-5-6 d’abril, a Santa Coloma de Farners, se celebrarà el Festiva Domini màgic, amb participació de diversos poetes de tot el territori lingüístic català, que homenatjaran Vinyoli.  A veure si hi pensem i ens ho fem venir bé per fer-lo company de les nostres veritats. Món Vinyoli. "Gall" dins El Callat, (Pròleg de l'autor), Els llibres de l' Óssa Menor ("Óssa Menor", 26), Barcelona, 1956. Gall que cimeges en la torre més alta, heus-me aquí en la partió de la nit i l'aurora. En la nit del temps crida sempre el teu cant. Temps difunt, temps difunt, et veig com un riu allargant-se en la fosca. De la terra sóc hoste inexpert, sempre en exili, dintre meu, mirant les aigües entre murs de la ciutat abandonada. Gall que cimeges en la nit,gall salvatge endinsat en la boscúria espessa -qui no es mou de la ribera trista, contemplant el pas feixuc de l'aigua morta, mai no et veurà ni sentirà el teu crit. Però e...

Avui he sentit el sol de març sobre la pell, la millor carícia inesperada quan milions de cutícules s'han fos fent l'amor amb els fotons verges. Una carícia física, què dóna molt bona química, el sol de març que avui he sentit a la cara Efectivament, -m'he dit-, sóc viu, i feliç de retrobar-m'hi.

Alça't i mira enllà home de l'urbs, veuràs l'horitzó colgat d'un gris  que destila escuma com un llibre tancat que ofereix el seu  saber, per a qui el desvetlli. Una espècie desoïda i aniquilada pel no res, una  quimèrica delícia rural que potser va existir, però  res en resta. Àcidament, desgrana les teves virtuts sobre el caos i com a  demiürg endreça'l en so de campanes: fosques, gegants,  superbes, il·lustres: Ruralia mor, visca Ruràlia! Escampa els seus fruits germà de l'urbs,  que  com tu, enyoren un no res, un inexistent record en un inexistent paisatge.

Si sabessis, oh amic, les voltes que he hagut de donar evitant l'embús d'aquesta ment recargolada que em sotja, fins arribar al clar moment de l'encís, sempre anhelat, quan derruint l'urc que emmurallava ma essència, he vist la flor que m'empeny a sobreviure malgrat tot. Si ho sabessis, oh amic pacient, potser no em caldria ara d'obrar com a artesà de paraules recercant la bellesa d'uns versos que allibero per deixar empremta, subtil, d'aquesta troballa interior que tant i tant rescabalava el meu estar, per oferir-te quelcom més que una vida. Si ho sabessis, oh amic. Pres de mi mateix he sobreviscut fins que l'he ullada: fresca, tendra, miralls de rosada en vestit vellutat, de joiells despresa, de naixença humil. Més son brillar vela el desig més fastuós l, altrament, desvetlla l'anhel de proïsme. D'aleshores visc, oh amic. Si sabessis, oh amic, quin sentiment somou el boc en retrobar els ramats tan enyorats, vei...

D'una política de fets consumats en diuen solució forçosa. Una Inoperància ben planificada es tradueix per execució directa idea-fet. Mentrestant, tot queda igual i es ben normal l, tal com cal, el calendari avança, electoral, amb un proverbi xinès per a cada dia. N'he vist brillant dalt de tot d'un cimbori dient a per tots que l'havíem errat, i no hi ha altra volta, anem-ho pensant. N'he vist passejant pel costat salvatge, quan no quedaven cors per entristir, voravia greixosa i molta tifa de gos ensopit, fent cas omís als semàfors daltonics,  tuf de gintònic  i escocès aigualit. N'he vist rient aixafant a les iaies fent llufar calces, amb pals a les mans increpant putes a les cantonades, mastegant negres i estripant fanals*. Tanmateix però, estic de sort: Potser això meu és paranoia, Deixaré vendre'm, per quatre dites, ben dites,  quan trobi un psicòtic que em faci el pes. * Potser al gús encara recorda en u...

Potser, voldré tenir-te amb mi per desvetllar la teva son, i sentiré la bífida carícia dels teus somriures. Desvetllant fins a l'últim anell, cos engolit en la teva pell d'escates. Escoltant el teu bes de mort. Sentiré penetrar les teves agulles mortals, fins a deixar-me fondre en l'ennuvolament. Sentiré el fred del traspàs que s'apodera del meu cos. I, prometo tenir per a tu la meva darrera mirada, sobre la taula, un lliri, i a la mà, una destral. Fil de sang al teu front. Olor de sucre. Bardissa escapçada, roig dolor. I el lliri,  marcit de desig. 

En arribar tu, saltàvem per sobre les flames  com la més gran de les volves enceses, enlluernats, xops, com ara quan te’n vas amb les fresques de setembre per endurir el raïm, de suor. I hem dit:  -   Anhels d'ahir esdevenen monstres del present. Idees revellides d'utopies massa elaborades.   Hi ha poca llum a l'horitzó de terrats i colomers, per no haver de dir que gens... L'oblit es gira d'esquena al món dels homes. La supèrbia els fa conductors d'un nou poder; la seva raó, i la seva circumstància, perduda en una creguda importància que espanta l'infant de cadascú, i que jo he retrobat en el somni d'una nit de tu. Tremola petita bleda de sang ardent. Col moradencada d'una bufetada de vent d'argent. Gèlida paraula:   amén. 

No és un verger del Sud, aquí hi plou més sovint, tot i que el ploure també es fa esperar. Hi ha una terrassa per damunt les palmeres i els teulats. La pluja es deixa sentir pessigollejant els vidres. Tornen els cels d'octubre i, un cop més, es tanquen les voltes dels anys que empenyen i avancen, però que sempre tornen. Esdevé la nostàlgia de l'escalf d'allò que passà i fou estimable. Tramunten records per damunt el present, i l'envolten, i s'hi abracen. Riuen i ploren, s'ennueguen, tossen, i ballen. La dansa del record i el retrobat present. El xipolleig de l'aigua hi posa tonades. Novament, la pluja besa els vidres. Em porta, l'octubre, la fi de l'anell. Se'n va, ha passat, i altra volta s'enfila cap a un nou octubre. Cels tardorencs. Pluja d’octubres de llargues vesprades, de jocs i baralles i allò d'anar fent. D'amors i d'enganys, de morts i de vides. De sabers de sempre ...