Alça't i mira enllà home de l'urbs,
veuràs l'horitzó colgat d'un gris que destila escuma com un llibre tancat que ofereix el seu saber, per a qui el desvetlli.
Una espècie desoïda i aniquilada pel no res, una quimèrica delícia rural que potser va existir, però res en resta.
Àcidament, desgrana les teves virtuts sobre el caos i com a demiürg endreça'l en so de campanes: fosques, gegants, superbes, il·lustres:
Ruralia mor, visca Ruràlia!
Escampa els seus fruits germà de l'urbs,
que com tu, enyoren un no res,
un inexistent record
en un inexistent paisatge.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada