BLUES EN SORD: Perquè vida i mort són la mateixa cosa

Ara que canten arreu els perquè i els com

de tanta brutícia i de tanta bellesa, alhora empeltades en aquest suc de bruc en que acaba la vida nostra,

sense sostre ni parets,

ubiquem les respostes:

a l'aire d'uns desigs inescrutables, en les ments dels més desperts,  

i d’unes joies indestriables, en les dels que somrient dormen.

Si vida i mort són la mateixa cosa:

aquell qui habitava llits de llavis carnosos,

aquella passió que ens mena a amanyagar-nos el sexe

o aquells joves que escuren les gorges mútues amb plaer,

així també els cadàvers, com àngels asexuats,

acaben fent de malves penyora d'amor:

BLUES EN SORD : Ascens fluvial

llaguts sirgats bancals eixuts cítrics guerxuts planes ermals illes dunars vents udolants estols gegants frec d'arrosser sèquia i anguila gripau i veu libèl·lula blava cargol sense bava nineta d'un ull fortor d'espart moll i cruix de garrofes 
pellofa d'arròs
pols d'era
sequera
plogim
vapors suors olors dolors entorts i morts i veus i foc i pedra seca més pluja i horta carxofa i espigall per afrontar l'esperit i albirar la font primigènia d'aquest devessall de vida que ens transmet lo riu