una tarda a Tioramcastle, un passeig a Oban, un crepuscle a Mallaig

Aquesta vegada ja és la tercera que hem fet estada a les terres altes d'Escòcia. Hem tornat a Mallaig a veure la nostra part de família escocesa, l'estimat Arnau, l'enyorada Txell, el seu company, en Marc, i l'estol d'amors de nebots nets, coneguts i nous, en Pau, en Kai i l'Indi. La gentilesa de la família Macvarish de la Peña d'acollir-nos a l'Hotel Marine ens ha permès un cop més d'aventurar-nos a conèixer una mica més aquest país tan ferreny com hospitalari i fèrtil, que acull tota l'aigua del món... hem assistit a l'espectacle d'un paisatge i uns paisans que tenen tan de naturals com de ben il·lustrats, acollidors i encuriosits. Habitants d'Eigg i de les petites illes que tenen accés amb ferry regular, o gairebé regular, amb aquest port; tant com el temps ho permet.
La temperatura és ideal per anar amb folre de gruix impermeable i gorra, ... aquest tercer viatge ha estat definitiu per a la Stetson; per sempre més va quedar oblidada en un cotxe de lloguer retornat a l'aparcament d'un aeroport. Serà una gorra que sempre més recordaré.
He caçat imatges i he enregistrat videos, més a  https://www.instagram.com/jotesrossell/

L'heroi local d'Arisaig.

Dies ha que vam ser a Morar i a les platges d'arena de plata i ara en revisc el record amb la visió de les escenes de "Local Hero" (1983), una pel·licula amb fons musical dels Dire Straits i de la què, recordo, m'impressionaren les escenes i l'entorn màgic que es crea durant una aurora boreal en un poble costaner de les Highlands amb els ulls a les Hèbrides

El film el trobareu perfectament referenciat a l'IMDB. Jo només sé que em va encaterinar i que la música del Mark Knopfler i els Dire Straits a través d'una aurora boreal és una experiència que fa de bon compartir.

Aquí queda el trailer. Si aconseguiu la peli sencera, no ho dubteu, val la pena d'aturar-s'hi.

Peix fresh from Mallaig

Un acte senzill: hem sabut que a port hi arriba peix. En Marc ha anat a passejar el gossos. Érem a fora del Marine fumant i ens ha demanat una bossa. La Txell ha tret d'un calaix una bossa del coop. Mentre fèiem manyocs al Shadow i la Velvet, - el gossos gegants de la Nancy, que aquests dies són a dispesa de la Txell i en Marc-,  en Marc s'ha amagat aquella. bossa a l'infern. He pensat que era per a les shits de merda.

Hem parlat del weather,,-ves de que vols parlar a la lane del Marine de Mallaig! hehehe!,- en Marc és dels que riuen sorneguers amb la boca una mica de reüll., aquest noi té uns ulls que quan riuen desperten les fogoses maragdes i les guspires d'or de l'ull cèltic... una mena de lluïssor com la que feia aquest bé de déu de sardines que acaba de pescar a la ribera sota molls, una tarda que les orques han penetrat al Canal de les Hèbrides; i els bancs de sardinals entren a port;  i tot Mallaig belluga!! i les bosses del coop també!!

Silver sand beach, Morar, Scotland

La mar baixa ofereix terrasses i balcons entre alguers humits, xops de crustacis. L'arena cruix sota els trepigs i la mar s'olora en la vida estesa i mústia que mostra un fons inànime en l'absència del besabraç de  l'aigua.

Morar té aquesta llum de plata, fa irisar tot el que l'envolta, des de les fosses del loch l'esperit de Morag ressurgirà i es precipitarà a la mar oberta. Morag, la bèstia, tornarà altre cop al fons del mar.