"Prometo escribiros, pañuelos que se pierden en el horizonte, risas que palidecen, rostros que caen sin peso sobre la hierba húmeda, donde las arañas tejen ahora sus azules telas. En la casa del bosque crujen, de noche, las viejas maderas, el viento agita raídos cortinajes, entra sólo la luna a través de las grietas. Los espejos silenciosos, ahora, qué grotescos, envenenados peines, manzanas, maleficios, qué olor a cerrado, ahora, qué grotescos. Os echaré de menos, nunca os olvidaré. Pañuelos que se pierden en el horizonte. A lo lejos se oyen golpes secos, uno tras otro los árboles se derrumban. Está en venta el jardín de los cerezos."
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris leopoldo maria panero. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris leopoldo maria panero. Mostrar tots els missatges
Subscriure's a:
Missatges (Atom)
-
La mar baixa ofereix terrasses i balcons entre alguers humits, xops de crustacis. L'arena cruix sota els trepigs i la mar s'olora e...
-
La biomimètica es fonamenta en la imitació d’elements naturals per donar noves solucions a problemes, reptes i desafiaments humans. Ens serv...
-
El nen del colmado ha trobat uns gatets i n'ha pres un, a coll, tal com també han fet les seves tres germanes amb tres moixets precedent...
