BLUES EN SORD : Cala Torta

A la riba de còdols treballats per una mar famolenca,

que mastega història i en vessa escumosa i delitosa

engolidora d'espardenyes orfes i enormes,

per ara,

el teu consol, la teva por de fer-te gran

i la teva illa feta d'infantesa, tendra vida innocent, 

captivadora imberbe i sempre acompanyada pell salina del teu rostre

frec de llavis tacte suau vitel·la, i abraçada mà de de dits creuats,

cabana de repòs al final de l'aventura d'estimar,

perquè m'agrades i et despullo i em despulles

i ens vestim amb la pell mútua

i esclaten al cel focs d’artifici aliens a la nostra desfeta

essència compartida de mascles animals de vida plena... 

per sempre més aquell moment de dolç

encontre als nostres cossos, cicatriu

per al secret dels contemporanis espontanis

intrigats que mai sabran

perquè tu i jo som una sola pedra

treballada per l'onatge i l’oratge d'una riba marinera mil·lenària, 

d'una mar grisa i brava que engull espardenyes orfes i mescalines. 

BLUES EN SORD : Profecies

En arribar tu, saltàvem per sobre les flames 

com la més gran de les volves enceses,

enlluernats,

xops, com ara quan te’n vas amb les fresques de setembre per endurir el raïm,

de suor.

I hem dit: - Anhels d'ahir esdevenen monstres del present. Idees revellides d'utopies massa elaborades. Hi ha poca llum a l'horitzó de terrats i colomers, per no haver de dir que gens...

L'oblit es gira d'esquena al món dels homes.

La supèrbia els fa conductors d'un nou poder;

la seva raó, i la seva circumstància,

perduda en una creguda importància

que espanta l'infant de cadascú,

i que jo he retrobat en el somni d'una nit de tu.

Tremola petita bleda de sang ardent.
Col moradencada d'una bufetada de vent d'argent.
Gèlida paraula:  amén.