Éren cinc o sis que tenien set...

Agraeixo certa fixació pels nombres al meu avi Josep que, quan jo era infant i pujàvem a l'ascensor de casa, em va ensenyar a identificar les formes i els noms dels misteriosos símbols que servien per comptar... com a mínim de l'1 fins al 9. 

A l'ascensor de la meva infantesa, entre pis i pis hi havia un tram de paret on les finestretes del cambril et permetien de llegir-hi el nombre del pis al que anàvem arribant. Veies passar el número fixat a la paret per la finestreta, tot corrent de dalt a baix a mida que l'ascensor pujava...

 (Vivíem al Congrés, al novè pis d'un bloc allargassat del carrer de Sant Pasqual Bailón que feia xamfrà amb la Riera d'Horta)

L'avi ens distreia i ens deia coses, seguint el ritme llarg i feixuc del trànsit d'un ascensor, molt lent, compassat i sorollós, que ens havia de pujar fins a casa i que a mi, i als meus germans més petits, ens acollonia força...

Aquesta era l'oració de l'ascensor de l'avi Josep:

 "(s'engega l'ascensor, brrr, un, dos, clic cloc, brrr, tres, clic cloc, quatre...)

 i l'avi que comença amb veu profunda: ...eren cinc o sis....( i anar pujant) ... que tenien set.... però el càntir era buit (per vuit)..., perquè era NOU! (Catacroc! es parava l'ascensor al nostre replà) (i l'avi reblava:) - I encara es deu!... (picant amb el bastó a terra i mirant al replà de dalt que era l'últim pis del l'escala)"

- Quin coi de coses d'explicar tu també... 

- Sí, però jo, si fos avi i visqués en un novè pis amb set néts,  ja sé que faria.

Estructures bàsiques al Guinardó (anem tard, massa tard)

Ja fa temps que als Consells de Barri institucionals, tant de Font d'en Fargues com del Guinardó, com al de Can Baró, -desconec si també al del Carmel-, hem anat demanant que s'acabi la construcció i la millora estructural dels veïnats d'aquests barris sobretot pel que fa a les infraestructures d'enllumenat i telefonia. 

Som molts els que ja en tenim prou d'aquests carrers degradats i abandonats a nivell de voreres, guals i asfaltatge però també, a més a més, amb la presència caòtica d'unes xarxes d'enllumenat i telefonia composades encara pels pals de fusta enclavats enmig de voreres estretes, impedint el pas, i instal·lacions provisionals de telèfon que fan que un cablejat caòtic travessi de múltiples maneres els nostres carrers amb risc constant d'incidències i impediments per a la millora qualitativa de la xarxa digital de telefònica on, en molts casos, l'amplada de via digital no arriba ni tan sols a 3MG, quan per contracte normalitzat de totes les companyies n'estem pagant 10. 

Les nostres demandes ara com ara, sembla que han quedat oblidades...

Avui al Periòdico hi trobem això que us faig avinent. 

¿Que potser algú necessita que fem com a "El Gamonal" de Burgos per entendre que, abans de per a fer de la nostra ciutat un reclam per a mes operadors turístics, els seus habitants necessitem viure-hi amb unes condicions urbanístiques dignes?

Si us plau, feu córrer, cap a allà on considereu que hi pot tenir interès, aquest missatge i sobretot fem que les entitats i plataformes socials dels nostres barris, continuïn denunciant a l'ajuntament i als mitjans, aquesta situació. Si cal animem a ser més exigents i cridem a la mobilització: cartes als diaris, al Districte a la Casa Gran, als Partits polítics, etc. etc...

M'agrada viure en una ciutat cada vegada més integrada al món i coneguda per les seves meravelles que són reclam per a visitants i negocis, tanmateix és obligació de l'administració municipal l'arranjament de les necessitats estructurals bàsiques de la ciutadania abans d'emprendre més inversions destinades al turisme, i més encara quan vivim èpoques de retallades pressupostàries en molts capítols del pressupost municipal.