L'ombra regadora de Morar

Vet aquí un mal acudit
que, si no us el dic, 
no em trec el neguit.

He d'explicar que, durant la darrera setmana a les costes de Mallaig, Morar, Arisaig, Oban, i fins i tot a Tioramcastle!, he patit una persecució malaltissa de part de la meva ombra amb aparicions espontànies i mesures gegantines

d'entrada la vaig encalçar a Oban, vegeu-ho, si no:   em barrava el pas i em va fer veure, clarament, que l'ombra venia de polissó i ben preparat per donar-me la murga tant com volgués.
Jo, evidentment, encaboriat i emprenyat, li vaig fer saber que no en trauria res de mi, que per molt que insistís, tampoc;  i que ho deixés córrer.... em vaig acollir a la divisa que treu per sempre més el neguit i les cabòries sobre les ombres a les fotos, i  vaig dir-me cridant a mi mateix per dins,

 NO TIRIS MAI FOTOGRAFIES A TERRA SI NO VOLS CAÇAR OMBRES !!!

Però, per més que m'ho proposava, la malparida ombra de mi mateix apareixia al lloc mès insospitat, al lloc més inhòspit i feréstec, al cul del món!, allà em venia a trobar : i se'n fotia de mí el molt carallot, reptant-me,  mira que,.... li vaig agafar una ràbia!...
...ho vaig explicar a la Mariona, que incondicionalment em va fer costat, i em va dir - Si torna a aparèixer avisa'm, t'ajudaré a foragitar-lo i li cantaré les bla, bla, bla-, ...sabeu que va passar?
va passar que, quan el vaig veure i atabalat vaig anar a buscar a la Mariona per dir-li, que, mira!, que? vine! què? torna-hi! què? mira!!!! no ho veus!?...; ell, morrut, va aprofitar i se'ns va encarar a tos dos en companyia d'una ombra dona! el bla bla bla de la Mariona no els afectava per a res perquè ni la llum ni les ombres s'afecten per la parla dels humans... i molt bla bla bla,i bla,bla,bla i res de res!... fins que no ens vam girar, no ens vam deixar de veure...
Un altre dia que, per cosa estranya, us diré que no havia passat res més que ploure, un dia d'aquells que ja ha passat prou dia, i que  ha plogut tot el matí i mitja tarda i que ja està tot xop i refotudament xop; - un dia que plovia i feia la remor de quan pixa un ramat de sassenachs a les terres altes i els torrents baixen curulls i fan cornamuses d'aigua, - si voleu poseu-hi tambors i gaites-; vam anar a passejar a la platja de Morar, a buscar caragolins, dels taronges i roses!, i algues per assecar, per haver-ne per fer espalmatòries bizantines, -fem que lluïn a casa a l'hivern- va ser aleshores, aleshores vam descobrir que, en realitat, el que anàvem a cercar eren els raigs del sol ponent que s'escapen passant furtivament per sota i d'entre els núvols i..., vam trobar la platja amb marea baixa  i també, aleshores, sense solta ni volta, l'ombra va començar a definir-se  i va prendre la regadora i es va posar a regar com un gegant foll, toooooooota! la platja, vegeu! vegeu!

Aquesta vegada, en girar-nos, vam veure que ja hi havia marea alta.

Fins aquí aquest acudit
que,ves que et dic, 
no m'ha tret de cap neguit

Eigg i l'aprofitament del vímet

Quan erem a Eigg hi havia organitzada una mostra d'oficis artesans. Ens va agradar molt la feina d'un cisteller, en Pascal. Hi vam fer conversa, i en saber que erem catalans va parlar-nos de la seva estada al Montsià fa uns anys, per aprendre a fer cistelleria amb palma i conèixer nous trenatges, recorda els bancals de tarongers, les taronges! i les oliveres, l'Ebre és preciós, nice landscape, yes.
El willow, el vímet a Eigg, no és tan dúctil és força més dur de treballar, es cultiva i es treballa a l'illa des de temps immemorials. A més de cistells i utensilis per al treball, en Pascal fa grans nanses, safates i mobles; també s'ha inventat uns peixos i petites peces per poder vendre a botigues i fires i als visitants, i també es prodiga a la xarxa amb allaboutwillow ...
Aquest artesà ens va voler mostrar, amb la seva companya Lucy, com treballa al costat del seu camp esplendorós... és un vídeo que conserva i ensenya amb orgull... un moment de pau.
La Lucy canta molt bé i aquesta cançó és preciosa... ara sé que la tonada és popular de tot kèltia i la lletra és d'un poeta a cavall dels segles XIX i XX, William Butler Yeats. És el lament d'algú que va deixar passar el seu amor de joventut per dur una vida arrauxada i ara plena de llàgrimes.
Diu:

Down by the salley gardens my love and I did meet;

She passed the salley gardens with little snow-white feet.

She bid me take love easy, as the leaves grow on the tree;

But I, being young and foolish, with her would not agree.

In a field by the river my love and I did stand,

And on my leaning shoulder she laid her snow-white hand.

She bid me take life easy, as the grass grows on the weirs;

But I was young and foolish, and now am full of tears

Our own Salley gardens....With Lucy Williams and Pascal #yeats #basketmaker #willowbaskets #isleofeigg #visitscotland

A post shared by AllAboutWillow (@allaboutwillow) on Dec 1, 2016 at 12:39pm PST

View this post on Instagram

#eigg de la clara llum #smallislands

A post shared by Jotes Rossell (@jotesrossell) on Aug 26, 2019 at 3:30pm PDT

una tarda a Tioramcastle, un passeig a Oban, un crepuscle a Mallaig

Aquesta vegada ja és la tercera que hem fet estada a les terres altes d'Escòcia. Hem tornat a Mallaig a veure la nostra part de família escocesa, l'estimat Arnau, l'enyorada Txell, el seu company, en Marc, i l'estol d'amors de nebots nets, coneguts i nous, en Pau, en Kai i l'Indi. La gentilesa de la família Macvarish de la Peña d'acollir-nos a l'Hotel Marine ens ha permès un cop més d'aventurar-nos a conèixer una mica més aquest país tan ferreny com hospitalari i fèrtil, que acull tota l'aigua del món... hem assistit a l'espectacle d'un paisatge i uns paisans que tenen tan de naturals com de ben il·lustrats, acollidors i encuriosits. Habitants d'Eigg i de les petites illes que tenen accés amb ferry regular, o gairebé regular, amb aquest port; tant com el temps ho permet.
La temperatura és ideal per anar amb folre de gruix impermeable i gorra, ... aquest tercer viatge ha estat definitiu per a la Stetson; per sempre més va quedar oblidada en un cotxe de lloguer retornat a l'aparcament d'un aeroport. Serà una gorra que sempre més recordaré.
He caçat imatges i he enregistrat videos, més a  https://www.instagram.com/jotesrossell/

Knoydart, la terra dels set homes

Terra de Keltiks, Píctes, Vikings, McDonalds i dels "set homes" que el 1948 s'hi van establir,..  Knoydart és a l'extrem d'una península situada al nord-oest de les Highlands, i que no ha estat integrada al sistema de carreteres britànic, de manera que només s'hi pot accedir per mar o bé a peu; aquesta opció, -la de caminar-, comporta una dura ruta de dues jornades, tant si és cap a Mallaig com si voleu anar a Glennfinnan, els centres poblats importants més pròxims...
Per mar, Knoydart és accessible des de Mallaig amb el ferri per a pedestres, i el viatge, vorejant l'escabrosa costa de les Highlands, dura quaranta-cinc minuts. Val la pena d'arribar-hi si és te només un dia, per via d'aquest transport públic marítim, d'altra banda, smpre fa goig i és és ben curiós deixar-se portar...

El totem de Knoydart dissenyat pels alumnes de l'escola primària comunitària local.

Una valisa curiosa d'aire kèltik ...

A Knoydart tothom té cobert i tot s'hi val si es per fer goig

Knoydart, tot em fa ser tu.

Vida fluent...

De la infantesa a la senectut tot és fluir i pressentir...

Perth. agost 2017

Ness Islands, Inverness

Avui a Inverness només hi fa quatre sota zero, el riu flueix sota una sola de glaç irregular però prou gruixuda. La broma espessa i gebradora no permet d'alçar gaire el musell, tampoc la vista. Tot oscil·la entre grisos i blancs i l'instint ens porta a l'acotament i l'arrupiment contra el fred. A l'estiu la cosa era ben diferent...

25th, august, 2017
Gaudim d'uns deliciosos setze graus i a Ness Islands tot és verdor i punts florals, i remor d'aigua a tots els racons minerals. L'encert de Ness Islands és aquest itinerari fastuós entre elegants faigs i  sequoies centenàries, i els ponts i palanques que ens ajuden a jugar a fer l'arxipèlag. El Ness arriba abundós i potent als seu final i les illes fan de presa natural abans del delta. Inverness s'alça enturonat vora al devessall del riu cap al Mar del Nord i l'Atlàntic, el riu que a l'hivern flueix en glaç sovint hi mor de fred abans d'arribar al mar. A les ribes de les illes del Ness algú va tenir temps per pensar que fer amb les soques abatudes per les riuades. Se'n va sortir prou bé dissenyant setials i bancades.

L'obra de l'autèntic escultor fuster ja l'havíem conegut però a Strath Pheofhair (Strathpeffer); un indret màgic en terres de Ross and Cromarty, l'indret on vam passar la nit. Us en deixo aquí una mostra; l'escultura vivent de la deesa cèltica, Sirona

De les escultures vivents de Strath Pheofhair un dia en faré un apunt, encara he d'acabar d'auto-explicar-me-les... però flipa amb els setials de les deesses...

L'heroi local d'Arisaig.

Dies ha que vam ser a Morar i a les platges d'arena de plata i ara en revisc el record amb la visió de les escenes de "Local Hero" (1983), una pel·licula amb fons musical dels Dire Straits i de la què, recordo, m'impressionaren les escenes i l'entorn màgic que es crea durant una aurora boreal en un poble costaner de les Highlands amb els ulls a les Hèbrides

El film el trobareu perfectament referenciat a l'IMDB. Jo només sé que em va encaterinar i que la música del Mark Knopfler i els Dire Straits a través d'una aurora boreal és una experiència que fa de bon compartir.

Aquí queda el trailer. Si aconseguiu la peli sencera, no ho dubteu, val la pena d'aturar-s'hi.

Peix fresh from Mallaig

Un acte senzill: hem sabut que a port hi arriba peix. En Marc ha anat a passejar el gossos. Érem a fora del Marine fumant i ens ha demanat una bossa. La Txell ha tret d'un calaix una bossa del coop. Mentre fèiem manyocs al Shadow i la Velvet, - el gossos gegants de la Nancy, que aquests dies són a dispesa de la Txell i en Marc-,  en Marc s'ha amagat aquella. bossa a l'infern. He pensat que era per a les shits de merda.

Hem parlat del weather,,-ves de que vols parlar a la lane del Marine de Mallaig! hehehe!,- en Marc és dels que riuen sorneguers amb la boca una mica de reüll., aquest noi té uns ulls que quan riuen desperten les fogoses maragdes i les guspires d'or de l'ull cèltic... una mena de lluïssor com la que feia aquest bé de déu de sardines que acaba de pescar a la ribera sota molls, una tarda que les orques han penetrat al Canal de les Hèbrides; i els bancs de sardinals entren a port;  i tot Mallaig belluga!! i les bosses del coop també!!

Silver sand beach, Morar, Scotland

La mar baixa ofereix terrasses i balcons entre alguers humits, xops de crustacis. L'arena cruix sota els trepigs i la mar s'olora en la vida estesa i mústia que mostra un fons inànime en l'absència del besabraç de  l'aigua.

Morar té aquesta llum de plata, fa irisar tot el que l'envolta, des de les fosses del loch l'esperit de Morag ressurgirà i es precipitarà a la mar oberta. Morag, la bèstia, tornarà altre cop al fons del mar.