Històries de La Rovira : el pi del sot de la rocalla dels tudons

Aquell burot, la barraqueta, era pel bosc, als rodals del Casal Ramona; hi havia un vedat per al tir als tudons..., tothom qui passava armat deixava besses al burot o bé un cèntim al pot. La cosa va degenerar i al final això era una barraca plena de sacs de pa sec. La gent li donava pa sec i l'home mantenia gallines al sot de la rocalla dels tudons, hi havia ous pel pueblo blanco de dalt les defenses, i pels escàpols d'aquí baix del Casal Ramona, i els que jo en dic del pueblo llano, he!, hehe...
- Ara ja no hi ha gallines... hi ha tudons altra vegada, n'he vist força pujant cap aquí .
 - Sí, aquí i ara hi tenim molts ocells de bosc, tórtores turques i curdes, tudons, cotorres de pit gris, aratingues mitrades i aratingues de cap blau...
 - Ara! (...)
- A mi m'ha semblat sentir uns lloros! he,hehe!
- He,hehe!,Passi-ho bé senyor! (del pi del sot de la rocalla dels tudons...he, hehe...)

Aquest rodal cada dia és més ple de gent de tot el món amb Jet lag i mal d'altura i que es perd... benauradament la humanitat aquí no gosa ser agressiva

Pí del sot de la rocalla del tudons; encantat de sorprendre'l;

-  i?..,  i on és la barraqueta?
 - Uix!, tu fa temps que no vens per aquí, oi?
- No te'n fotis de mi... Tan sols fa uns dies hi havia la seva barraqueta aquí mateix! hi passo sovint i sempre hi ha un home que resa a viva veu... és una oració curiosa, en un idioma que no reconec i per això sempre que el sento m'atrau cap aquí... és un home que resa fort, no sé què diu, no sé que és el que explica o què és el què exalta, però per la tonada és ben bé una oració, una salmodia tan inintel·ligible com repetitiva, incisiva, incesant ... 
- Coi d'home!... són les tórtores curdes i les turques que es debaten, que no ho sent?

- Eeeehhh! Osti sí! aquell era el fill boig del buroter...ostiii... aquell em va escorçar sovint a renecs i mossegades fins i tot...  al final demanava un cèntim i li donàvem besses pels tudons... i sacs de pa sec!

Estructures bàsiques al Guinardó (anem tard, massa tard)

Ja fa temps que als Consells de Barri institucionals, tant de Font d'en Fargues com del Guinardó, com al de Can Baró, -desconec si també al del Carmel-, hem anat demanant que s'acabi la construcció i la millora estructural dels veïnats d'aquests barris sobretot pel que fa a les infraestructures d'enllumenat i telefonia. 

Som molts els que ja en tenim prou d'aquests carrers degradats i abandonats a nivell de voreres, guals i asfaltatge però també, a més a més, amb la presència caòtica d'unes xarxes d'enllumenat i telefonia composades encara pels pals de fusta enclavats enmig de voreres estretes, impedint el pas, i instal·lacions provisionals de telèfon que fan que un cablejat caòtic travessi de múltiples maneres els nostres carrers amb risc constant d'incidències i impediments per a la millora qualitativa de la xarxa digital de telefònica on, en molts casos, l'amplada de via digital no arriba ni tan sols a 3MG, quan per contracte normalitzat de totes les companyies n'estem pagant 10. 

Les nostres demandes ara com ara, sembla que han quedat oblidades...

Avui al Periòdico hi trobem això que us faig avinent. 

¿Que potser algú necessita que fem com a "El Gamonal" de Burgos per entendre que, abans de per a fer de la nostra ciutat un reclam per a mes operadors turístics, els seus habitants necessitem viure-hi amb unes condicions urbanístiques dignes?

Si us plau, feu córrer, cap a allà on considereu que hi pot tenir interès, aquest missatge i sobretot fem que les entitats i plataformes socials dels nostres barris, continuïn denunciant a l'ajuntament i als mitjans, aquesta situació. Si cal animem a ser més exigents i cridem a la mobilització: cartes als diaris, al Districte a la Casa Gran, als Partits polítics, etc. etc...

M'agrada viure en una ciutat cada vegada més integrada al món i coneguda per les seves meravelles que són reclam per a visitants i negocis, tanmateix és obligació de l'administració municipal l'arranjament de les necessitats estructurals bàsiques de la ciutadania abans d'emprendre més inversions destinades al turisme, i més encara quan vivim èpoques de retallades pressupostàries en molts capítols del pressupost municipal.