Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escultura. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris escultura. Mostrar tots els missatges

divendres, 7 de setembre del 2018

Knoydart, la terra dels set homes

Terra de Keltiks, Píctes, Vikings, McDonalds i dels "set homes" que el 1948 s'hi van establir,..  Knoydart és a l'extrem d'una península situada al nord-oest de les Highlands, i que no ha estat integrada al sistema de carreteres britànic, de manera que només s'hi pot accedir per mar o bé a peu; aquesta opció, -la de caminar-, comporta una dura ruta de dues jornades, tant si és cap a Mallaig com si voleu anar a Glennfinnan, els centres poblats importants més pròxims...
Per mar, Knoydart és accessible des de Mallaig amb el ferri per a pedestres, i el viatge, vorejant l'escabrosa costa de les Highlands, dura quaranta-cinc minuts. Val la pena d'arribar-hi si és te només un dia, per via d'aquest transport públic marítim, d'altra banda, smpre fa goig i és és ben curiós deixar-se portar...
















El totem de Knoydart dissenyat pels alumnes de l'escola primària comunitària local.


Una valisa curiosa d'aire kèltik ...


A Knoydart tothom té cobert i tot s'hi val si es per fer goig








Knoydart, tot em fa ser tu.

dijous, 6 de setembre del 2018

Les escultures de Shona Kinloch a Kilmarnock, la ciutat germana escocesa de Santa Coloma de Gramanet

 els gossos i el nedador de Kilmarnock, l'obra urbana de Shona Kinloch vessa pels carrers d'aquesta ciutat com a reclam per a l'àgora. 

Aquest obús humà quatritripulat s'ha convertit en anell opressora: aquest tripulants fa temps que es rovellen a l'unison demanant un obrellaunes.



Bronze categòric per a un equilibri aeri, i el nedador surt volant cel amunt. 



Si mai passés, sempre quedaran els gossos...


dissabte, 10 de febrer del 2018

Ness Islands, Inverness

Avui a Inverness només hi fa quatre sota zero, el riu flueix sota una sola de glaç irregular però prou gruixuda. La broma espessa i gebradora no permet d'alçar gaire el musell, tampoc la vista. Tot oscil·la entre grisos i blancs i l'instint ens porta a l'acotament i l'arrupiment contra el fred. A l'estiu la cosa era ben diferent...

25th, august, 2017
Gaudim d'uns deliciosos setze graus i a Ness Islands tot és verdor i punts florals, i remor d'aigua a tots els racons minerals. L'encert de Ness Islands és aquest itinerari fastuós entre elegants faigs i  sequoies centenàries, i els ponts i palanques que ens ajuden a jugar a fer l'arxipèlag. El Ness arriba abundós i potent als seu final i les illes fan de presa natural abans del delta. Inverness s'alça enturonat vora al devessall del riu cap al Mar del Nord i l'Atlàntic, el riu que a l'hivern flueix en glaç sovint hi mor de fred abans d'arribar al mar. A les ribes de les illes del Ness algú va tenir temps per pensar que fer amb les soques abatudes per les riuades. Se'n va sortir prou bé dissenyant setials i bancades.

L'obra de l'autèntic escultor fuster ja l'havíem conegut però a Strath Pheofhair (Strathpeffer); un indret màgic en terres de Ross and Cromarty, l'indret on vam passar la nit. Us en deixo aquí una mostra; l'escultura vivent de la deesa cèltica, Sirona

De les escultures vivents de Strath Pheofhair un dia en faré un apunt, encara he d'acabar d'auto-explicar-me-les... però flipa amb els setials de les deesses...