Ara que canten arreu els perquè i els com
de tanta brutícia i de tanta bellesa, alhora empeltades en aquest suc de bruc en que acaba la vida nostra,
sense sostre ni parets,
ubiquem les respostes:
a l'aire d'uns desigs inescrutables, en les ments dels més desperts,
i d’unes joies indestriables, en les dels que somrient dormen.
Si vida i mort són la mateixa cosa:
aquell qui habitava llits de llavis carnosos,
aquella passió que ens mena a amanyagar-nos el sexe
o aquells joves que escuren les gorges mútues amb plaer,
acaben fent de malves penyora d'amor:
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada